Tothom té les seves raons

En l'extra­or­dinària pel·lícula ante­rior del cine­asta nord-ame­ricà Ira Sachs, Love is strange, una pare­lla d'homes grans no pot con­ti­nuar vivint en un apar­ta­ment de Nova York perquè, havent sigut aco­mi­a­dat un d'ells com a pro­fes­sor de cant d'un col·legi religiós en fer-se pública la seva homo­se­xu­a­li­tat, no pot pagar el llo­guer: de fet, no poden viure junts enlloc més perquè no tenen diners i, aco­llits per amics i fami­li­ars, no només s'enyo­ra­ran, sinó que pro­vo­ca­ran sen­ti­ments con­tra­dic­to­ris en aquells amb els quals han de con­viure forçada­ment. A Verano en Bro­oklyn, Little man en el seu títol ori­gi­nal, Sachs con­ti­nua explo­rant sàvia­ment les rela­ci­ons huma­nes a par­tir d'un pro­blema immo­bi­li­ari. Un home mor sob­ta­da­ment i els seus fills n'here­ten una botiga a Bro­oklyn (un barri, es remarca, en plena trans­for­mació i, per tant, en ple enca­ri­ment) ocu­pada per una modista xilena que paga un preu baix i creu que hi té dret per la seva relació amb el difunt. Un dels hereus, un actor de poc èxit que assaja un mun­tatge de La gavina, neces­sita cobrar un llo­guer més alt i el con­flicte és ine­vi­ta­ble, men­tre que el seu fill i el de la modista (que vol ser actor) es fan amics i, com en un film de Yasu­jiro Ozu (que també pal­pita a Love is strange), fan una vaga de fam en pro­testa per l'acti­tud dels pares i la mare res­pec­tius.

Sachs ha tor­nat a fer una pel·lícula extra­or­dinària. Amb apa­rent sen­zi­llesa, però mai de manera tri­vial, exposa el con­flicte dotant de raons tots els per­so­nat­ges. És emo­tiu sense ser sen­ti­men­tal i la sen­sació és que el to sem­pre és ade­quat, per­ti­nent, i mai subrat­llat. A més, fa un con­vin­cent retrat de l'ado­lescència amb dos per­so­nat­ges molt dife­rents entre ells que viuen una relació d'amis­tat mal­me­nada pels adults.