Veus gironines i solidàries

Qua­tre veus feme­ni­nes ben dife­rents, que tenen en comú la seva vin­cu­lació amb les comar­ques giro­ni­nes, han par­ti­ci­pat a El disc de La Marató de TV3, que s'ha con­ver­tit un any més en el disc més venut d'aques­tes dates, amb 200.000 còpies del doble CD dis­tribuïdes pels prin­ci­pals dia­ris del país, que pràcti­ca­ment ja s'han exhau­rit. El disc con­ti­nua dis­po­ni­ble a iTu­nes .

Entre les cançons noves del doble CD com­me­mo­ra­tiu del 25è ani­ver­sari de La Marató hi ha la versió que la figue­renca Mónica Naranjo ha fet de l'himne cristià Ama­zing grace (Avui vull agrair), amb la Polifònica de Puig-reig, la Jove Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i les gai­tes de Xun­tanza de Cata­lu­nya; la relec­tura d'Angie de The Rolling Sto­nes, a càrrec de la peri­o­dista i can­tant gar­rot­xina Clara, amb Cybee i Maria Cam­bray; l'adap­tació d'un altre clàssic, Unc­hai­ned melody (Melo­dia des­en­ca­de­nada), can­tada per Ani­mal i Paula Grande, molt lli­gada a l'Escala i a Girona, i la rein­ter­pre­tació que la sal­tenca Lydia Tor­rejón ha fet amb Frank Mon­ta­sell de Viva la vida de Cold­play (Quan jo feia moure el món).

“Quan me la van pro­po­sar, em va sob­tar, perquè Viva la vida no és gaire del meu estil. En Marc Par­rot, com a pro­duc­tor, ens va tru­car al Frank i a mi, que no ens coneixíem de res, per veure com ens podíem iden­ti­fi­car amb el tema, i el va estruc­tu­rar en dues parts: una pri­mera part per a mi, com una balada amb la gui­tarra espa­nyola de Santi Font­clara, i una segona part més pop-rock per al Frank, per aca­bar després tots dos junts. Tre­ba­llar amb en Marc va ser molt fàcil, una experiència molt maca que recor­daré tota la vida”, diu la Lydia, que ha publi­cat aquest any el seu pri­mer disc, Mil bata­llas. Lydia Tor­rejón ja ha incor­po­rat la versió de Cold­play als seus con­certs i aquest mig­dia la can­tarà amb en Frank i en Santi a la gala tele­vi­siva de La Marató: “Tot això és un somni.”

A Paula Grande, que ha estre­nat disc aquest any (Viatge interes­tel·lar) també la va des­con­cer­tar una mica que li pro­po­ses­sin una balada com la de Ghost, però subrat­lla igual­ment el bon ambi­ent de tre­ball a l'estudi de Marc Par­rot. “Va haver-hi molta química amb en Gerard d'Ani­mal i en Marc, que ens va donar molta lli­ber­tat. Va ser un procés molt par­ti­ci­pa­tiu i crec que la versió està molt ben tro­bada”, diu la Paula, que agra­eix també la seva par­ti­ci­pació en el pro­jecte per raons extra­mu­si­cals: “Tinc dues per­so­nes pro­pe­res que han patit un ictus i sé com pot arri­bar a can­viar una vida.” Aquest mig­dia, la Paula i en Gerard can­ta­ran en directe a El suple­ment de Cata­lu­nya Ràdio.

Clara va publi­car a finals del 2015 el seu segon disc, molt­Clara, que va arri­bar a mans d'Àngel Laca­lle, direc­tor d'El disc de La Marató. “En la mateixa reunió ens vam conèixer amb Cybee i Maria Cam­bray –que va patir un ictus molt jove–, i ens van dir que can­taríem Angie, tot un repte. En tres dies vam gra­var la cançó i vam fer-ne el vide­o­clip. Toni Ten, el pro­duc­tor, va acon­se­guir adap­tar-la força al nos­tre estil, tant com nosal­tres a ella”, explica Clara, que remarca una curi­osa coin­cidència: ella va néixer el desem­bre del 1972, quan els Sto­nes esta­ven gra­vant Angie. Aquest matí Clara i Cybee també can­ta­ran junts a El suple­ment.