cultura

Arquitectura

La bellesa recuperada

modernisme Aquest estil artístic va aterrar a Tona a principi del segle XX gràcies al fenomen de l'estiueig, i la torre Simón n'és un clar exemple Guàrdia i vial L'arquitecte, gendre i estret col·laborador de Domènech i Muntaner, va dissenyar l'edifici recuperat Després d'uns anys de decadència, la torre Simón mostra de nou la seva esplendor

Francesc Simón,impulsor de la torre, no la va poder gaudir, ja que va morir l'any en què es va acabar d'aixecar

El des­co­bri­ment de les aigües sul­fu­ro­ses a Tona, el 1875, va mar­car un abans i un després en la població del sud d'Osona. La tro­ba­lla dels pous, amb qua­li­tats medi­ci­nals, va des­per­tar l'interès de la soci­e­tat benes­tant de Bar­ce­lona, fins al punt que mol­tes d'aque­lles famílies que volien gau­dir dels bene­fi­cis de l'aigua van aca­bar esta­blint la seva segona residència a Tona. Havia nas­cut el feno­men de l'esti­ueig, i amb aquest arri­ba­ven a la comarca les modes de la gran ciu­tat. En aquest con­text s'explica l'ori­gen de la torre Simón, situ­ada a l'extrem nord de la població i joia de la bar­ri­ada a on es con­cen­tra­ven les grans tor­res senyo­ri­als –ben a prop tro­bem les tor­res Llussà, també de gran interès arqui­tectònic– i els ser­veis fets i pen­sats per als esti­ue­jants, com ara el casino, el des­a­pa­re­gut bal­ne­ari Roqueta o l'església de la Salut, ara en decadència. Mal­grat la bellesa i importància de l'edi­fici, se'n tro­ben pocs estu­dis i el més extens i que s'ha con­sul­tat per escriure aquest arti­cle és el que va fer Marc Costa Sitjà ano­me­nat La torre Simón de Tona. Una joia de l'arqui­tec­tura moder­nista.

Silu­eta urbana tonenca

La torre Simón va ser impul­sada per Fran­cesc Simón el 1918, i l'encar­re­gat d'assu­mir-ne el dis­seny va ser tota una per­so­na­li­tat en l'arqui­tec­tura del moment: Fran­cesc Guàrdia i Vial, gen­dre de Lluís Domènech i Mon­ta­ner, i estret col·labo­ra­dor seu en obres tan emblemàtiques com ara el Palau de la Música Cata­lana. De fet, el vin­cle entre Guàrdia i Vial i un dels grans artis­tes del moder­nisme com Domènech i Mon­ta­ner seria una de les claus per expli­car que, ben entrat el segle XX, a Tona encara es cons­truïssin edi­fi­cis basats en un estil més propi de finals del XIX.

La torre Simón és un edi­fici amb soter­rani, planta baixa i pri­mer i segon pis. La planta és rec­tan­gu­lar i hi des­ta­quen les ober­tu­res por­xa­des a cada banda de la cons­trucció. Pel que fa a les fines­tres, estan col·loca­des de manera simètrica i molt ben repar­ti­des per tota la façana prin­ci­pal; això sí, a cada planta tenen un dis­seny dife­rent. El mateix passa amb les colum­nes que apre­ciem al llarg de la cons­trucció, en què Guàrdia i Vial va jugar amb les for­mes i els mate­ri­als. Pel que fa a carac­terísti­ques dels moder­nisme, hi des­taca el maó vist a sota de la teu­lada.

En con­junt, l'ele­ment que més des­taca en visu­a­lit­zar la torre Simón són les dues tor­res: una en forma qua­drada i l'altre, molt més alta, en forma de punxa. Aquesta segona, visi­ble des de molts punts ele­vats del muni­cipi tonenc, recorda els cas­tells del nord d'Europa. De fet, la coberta, d'un color bri­llant, des­taca i dona bellesa. A la finca també tro­bem altres carac­terísti­ques moder­nis­tes, com ara la forja.

El pas del temps

Com tants edi­fi­cis emblemàtics, el pas del temps va mal­trac­tar aquesta joia moder­nista. De fet, a l'inte­rior que­den pocs ele­ments ori­gi­nals i el mobi­li­ari ini­cial s'ha anat per­dent al llarg dels anys i a mesura que hi pas­sa­ven inqui­lins diver­sos. Fran­cesc Simón, l'impul­sor, va morir el 1923, just l'any en què es va aca­bar la cons­trucció, i va dei­xar la finca als seus fills. Segons s'explica en el tre­ball de recerca fet per Marc Costa i Sitjà, la família Simón va aca­bar venent l'edi­fici cap als anys sei­xanta a unes mon­ges, que hi van cons­truir una residència per a infants i on també es feien tas­ques hos­pi­talàries. Als setanta, la torre va tor­nar a mans par­ti­cu­lars i el desús va degra­dar molt l'edi­fici. Final­ment, als vui­tanta, la família Ros hi va fer una gran reha­bi­li­tació per poder-hi viure. Era la recu­pe­ració de la bellesa de la torre Simón. Des de fa setze anys, a la finca hi ha un dels res­tau­rants més popu­lars i cone­guts de la comarca d'Osona: la Torre Simón. El negoci ha donat vida i uti­li­tat a una de les joies arqui­tectòniques del poble.

Any de construcció Entre el 1918 i el 1923 Arquitecte Francesc Guàrdia i Vial Estil Modernisme Utilització inicial Residència particular de la família Simón Utilització actual Restaurant. Al llarg dels anys, també ha estat hospital militar i hospital infantil. Adreça Carrer Doctor Bayés, 75, 08551 Tona (Barcelona)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia