Pim, pam, fora

Dijous va arren­car el Fes­ti­val de Poe­sia de Reus (que acaba avui, perquè aquest cer­ta­men haurà estat un pim, pam, fora) amb Ciu­tat, un espec­ta­cle de pro­ducció pròpia bas­tit amb els ver­sos de Jordi Cer­vera, ame­nit­zat amb música de piano i saxo i il·lus­trat amb un audi­o­vi­sual de la vida urbana bar­ce­lo­nina. La cro­nista va arri­bar a corre-cuita a la Sala Santa Llúcia, on aca­ba­ven els par­la­ments de rigor de les auto­ri­tats, i encara va poder escol­tar el direc­tor de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, Oriol Izqui­erdo, asse­gu­rant que feia cos­tat al nou rumb que ha emprès el cer­ta­men, després que la direc­tora de les qua­tre pri­me­res edi­ci­ons, l'escrip­tora Isa­bel Olesti, va ser des­pat­xada per la regi­dora Pont també en un pim, pam, fora. Doncs bé, el fes­ti­val neces­sita afi­nar els ins­tru­ments de bord en aquest nou rumb perquè pugui bas­tir un pro­grama amb algun al·lici­ent espe­cial que sem­pre por­tava la con­tro­ver­tida Olesti (la cro­nista encara no s'ha recu­pe­rat de la micro­po­e­sia d'Ajo de fa dos anys a Cal Massó). Temps al temps. De moment, Ciu­tat no va estar mala­ment, tot i que el pes acla­pa­ra­dor de l'audi­o­vi­sual va fer que qui això escriu no estigués tan con­cen­trada en els ver­sos del ben­vol­gut Cer­vera i no acabés de tro­bar ben encai­xats tots els llen­guat­ges artístics que es desen­vo­lu­pa­ven dalt de l'esce­nari. Pot­ser a la falta de con­cen­tració de la cro­nista va con­tri­buir el fet que arribés esbu­fe­gant de la bibli­o­teca del Cen­tre de Lec­tura, on poc abans havia assis­tit a un autèntic reci­tal (fora de la pro­gra­mació del fes­ti­val), aquest sí, del tot rodó i con­tun­dent, i que va ser el que va ofe­rir el savi Mur­ga­des par­lant de Tho­mas Bern­hard. L'acte era una lec­tura que el col·lec­tiu En Veu Alta feia de tex­tos de l'autor austríac en un racó enci­sa­dor de la bibli­o­teca, on es va aple­gar prou gent. El filòleg Mur­ga­des, tra­duc­tor de joven­tut de Bern­hard, va intro­duir la lec­tura i a més va lle­gir, amb el seu pecu­liar estil que bar­reja eru­dició i his­tri­o­nisme, alguns tex­tos de l'austríac. Un moment molt tea­tral. I xalat.