Enganys útils

Són famo­sos els edi­tors que han rebut­jat manus­crits d'aquells que després han fet gua­nyar diners i fama als que es van arris­car a publi­car-los i que ara plo­ren el seu mal ull pro­fes­si­o­nal, però n'hi ha d'altres que, en un excés de zel, van caure de qua­tre gra­pes en la trampa de J.K. Row­ling, que va sig­nar una novel·la amb el pseudònim de Robert Gal­braith, un supo­sat mili­tar reti­rat amb ínfu­les literàries.

La van rebut­jar unes quan­tes edi­to­ri­als i algu­nes van acom­pa­nyar la nega­tiva d'infor­mes demo­li­dors en referència a la qua­li­tat del manus­crit. Quan es va des­ta­par la iden­ti­tat de la veri­ta­ble autora, tot­hom va emmu­dir i les ven­des es van dis­pa­rar. Així les coses i en la meva cursa per arri­bar a ser escrip­tor i escrip­tor d'èxit he pen­sat que seria bona cosa enviar la meva pri­mera novel·la a unes quan­tes edi­to­ri­als i després fer córrer de manera anònima i gene­ral (en això les xar­xes soci­als resul­ten unes magnífiques ali­a­des) que en rea­li­tat aquell ori­gi­nal no és meu i que per­tany a algun autor famós. Aquí caldrà poder comp­tar amb la com­pli­ci­tat d'algun col·lega amb habi­li­tats digi­tals que s'encar­re­gui de difon­dre el mis­satge neces­sari al grup de Twit­ter més adi­ent, només la mesura justa per des­per­tar recels i obrir sus­picàcies, i la mei­tat del camí anirà sobre rodes. Com a bons gats escal­dats, els edi­tors de torn, que no podrien resis­tir una màcula com aquesta en els seus impe­ca­bles currículums de joves eco­no­mis­tes i ges­tors d'èxit, farien mans i mànigues per con­trac­tar-la. Ara em caldrà pen­sar un nom abans de llançar el pri­mer tuit. Men­doza, Ruíz Zafón, Zanón, Llort, Follett o Bob Dylan?