Catalans pioners del 'punk'

Volíem fer una apro­xi­mació al que va repre­sen­tar l'eclosió del punk des de la segona mei­tat del 1976 i el 1977 a par­tir dels tes­ti­mo­nis d'alguns que la van viure en directe a Lon­dres, com va ser el cas de l'entre­vis­tat Jordi Valls –factòtum de Vagina Den­tata Organ– i del mala­gua­nyat fotògraf Jordi Costa, que amb el seu lli­bre Punk, publi­cat per Star el 1977, van ser en aquells moments mani­co­mi­als i de cre­a­ti­vi­tat irre­pe­ti­ble d'aque­lla època, en què les estre­lles del rock havien satu­rat la paciència de molts segui­dors del rock i de les tendències emer­gents. També hem reco­llit l'arti­cle de Xavi Cot, impul­sor d'El Cuc Sonat, que va estar dar­rere del pri­mer con­cert d'aquest estil al nos­tre país, i que ha estat un acti­vista i docu­men­ta­lista incan­sa­ble, una enci­clopèdia de dades i dates de tot el que es va ges­tar, tant al Baix Llo­bre­gat, on La Banda Tra­pera del Río impo­sava el caos, com a la resta de les nos­tres ciu­tats. Els bar­ris de l'Hos­pi­ta­let, Cor­nellà, Sant Boi i molts altres van començar a orga­nit­zar vet­lla­des, recordo que alguns diu­men­ges a la tarda, on sentíem ban­des d'aquí, que alter­na­ven el soroll i l'acti­tud amb la melo­dia i el mis­satge revo­lu­ci­o­nari, amb qui van coin­ci­dir sense patir grans col·lisi­ons. El punk va qua­llar aquí de manera ines­pe­rada, més enllà de la moda, poques set­ma­nes després de les Jor­na­des Lli­bertàries i en plena Tran­sició. Curi­o­sa­ment no van ser fenòmens que es super­po­ses­sin sinó que van con­viure. Per aquest motiu no era estrany que els grups més tren­ca­dors i alter­na­tius del free coin­ci­dis­sin amb els punks sense trau­ma­tis­mes. Alguns els defi­ni­rien com tri­bus urba­nes, però abu­sar de l'antro­po­lo­gia no sem­pre garan­teix opi­ni­ons fefa­ents. Ho com­pro­va­ran en aques­tes matei­xes pàgines.

El 'punk' va qua­llar aquí de manera ines­pe­rada, més enllà de la moda