Un autor bandejat

En l'edició del 2009, Albert Serra es va endur amb El cant dels ocells el Gaudí a la millor pel·lícula i al millor direc­tor. Des d'ales­ho­res, els acadèmics no fan més que ban­de­jar Serra, tot i les set nomi­na­ci­ons a La mort de Lluís XIV, paral·lela­ment a la con­so­li­dació d'aquest cine­asta com un dels grans autors actu­als. Fa tres anys, el 2014, Història de la meva mort només va rebre el premi al millor ves­tu­ari. En la pre­sent, s'insis­teix en reconèixer només el cinema d'Albert Serra amb pre­mis orna­men­tals afe­gint-hi al del ves­tu­ari el des­ti­nat a per­ru­que­ria i maqui­llatge. Que només s'hagin con­ce­dit aquests dos pre­mis a La mort de Lluís XIV, a banda del just reco­nei­xe­ment als seus recep­tors, és un insult a la for­ta­lesa i la rigo­ro­si­tat de l'aposta estètica del film.

Com a millor pel·lícula en llen­gua no-cata­lana, Un mons­tre em ve a veure ha gua­nyat la par­tida a La mort de Lluís XIV. Resulta interes­sant com­pa­rar l'apro­xi­mació a la mort que fan les dues pel·lícules: Serra mos­tra una ago­nia sense con­ces­si­ons, però sense mor­bo­si­tat, men­tre que Bayona ho elu­deix amb tota mena de metàfores i un des­ple­ga­ment sen­ti­men­tal per plo­rar i recon­for­tar. En tot cas, pel que fa a la glo­ba­li­tat dels pre­mis, el film de Bayona no només s'ha impo­sat al d'Albert Serra, sinó també al diri­git per Isa Campo i Isaki Lacu­esta, La pro­pera pell, que havia aca­pa­rat més nomi­na­ci­ons. De 14, només ha rebut els pre­mis al millor film en català, al millor guió i a la millor actriu (el del millor actor sem­pre el gua­nya Edu­ard Fernández, faci la cara que faci) per l'esplèndid tre­ball d'Emma Suárez. No ha per­dut del tot, però tam­poc ha gua­nyat aquesta sub­til i enigmàtica pel·lícula. Els acadèmics han valo­rat més la direcció indus­trial de Bayona que la mirada auto­ral de Serra i de la pare­lla Campo-Lacu­esta.