cultura

poesia

La passió de vibrar

Mireia Vidal-Conte és poeta i lluita per ser-ho fins a les màximes cir­cumstàncies de la seva vida, segons con­fessa en una entre­vista on també diu que ha donat veu a un jo frag­men­tat i histèric, un jo curiós. Frag­men­tat, sí. Hi ha alguna cosa en comú que recorre els seus poe­mes i és la visió d'aquests frag­ments. Frag­ments de la ferida, no de la vida en el seu recor­re­gut ima­gi­nari, parlo de la ferida de la vida, le mal de vivre, que dirien els fran­ce­sos. La ferida no deixa lloc a la trans­cendència. O sí? Jo crec que sí, que el poema és la ferida en els seus dar­rers tex­tos. “Escric des del ven­tre. També des de la gola, des de la meva mio­pia o des dels gan­glis. I des de la ferida. Escric des de les veus que m'escri­uen.” Qui­nes veus són aques­tes on res­sona la de Vir­gi­nia Woolf? Mol­tes de dones (però no totes; els lec­tors li conei­xem altres mes­tres): Felícia Fus­ter, Ale­jan­dra Pizar­nik, Mar­gue­rite Duras, Inge­borg Bach­mann, Chris­tina Ros­setti, Syl­vi­a­Plath...

Ouse és el nom del riu on Woolf es va sub­mer­gir pera treure's la vida. A Mar del Plata, a la costa argen­tina, ho va fer Alfon­sina Storni... Mireia Vidal-Conte s'ima­gina aquell cos de l'escrip­tora vint-i-un dies flo­tant; aca­para la metàfora a d'altres poe­tes que es van suïcidar i en el text tra­vessa els con­torns de les parau­les pre­ci­ses; no hi ha excés de metàfores, els ver­sos sem­blen tallats amb gani­vet.

Deu poe­mes con­for­men la pri­mera part, dedi­cats a l'escrip­tora anglesa, al seu cos flo­tant. En un diu: “Jo sé / sen­sa­ci­ons wool­fi­a­nes ser / ella i mudar.” Per què sap tant la poeta d'aques­tes sen­sa­ci­ons wool­fi­a­nes? Pot­ser hem d'enfi­lar els seus altres lli­bres, for­mar-ne un far­cell, com els romanços de cec, i en cadas­cun des­co­brir que reflec­teix una claror dife­rent?

La segona part del poe­mari, Altres rius, són altres deu poe­mes on una cita de Rosa Font: “El silenci de tot el que s'ha escrit sense llen­guatge”, ens ajuda a tro­bar el to, la veu calma dels ver­sos per sen­tir una res­plen­dor, el no llen­guatge, pot­ser la nega­tiva a l'anècdota de la seva poe­sia; pot­ser aquest és el vol dels seus ver­sos, l'ala­ba­tre i després l'empremta.

A Anda­des, la ter­cera part del poe­mari, el solc de fas­ci­nació per ocu­par el lloc de la ferida, que Chan­tal Mai­llard, entre d'altres poe­tes, ha dei­xat en els seus lli­bres, apro­pi­ant-se tant del dolor, fa que els lec­tors que­din atra­pats per aquesta idea, i rellu­ei­xen la mirada que recorre aquests ver­sos.

La poe­sia de la Vidal-Conte és veloç i ens deixa el solc. Hi tro­bem refle­xos de la seva pròpia poe­sia. En el recor­re­gut, el lli­bre/lli­bres, el frag­ment/frag­ments, s'alter­nen en els ver­sos. La fines­treta del tren fa veure una consciència que recrea pre­gun­tes i refle­xi­ons a l'uníson.

El lli­bre acaba amb Vir­gi­nia, as always. Per què en anglès? És una altra de les carac­terísti­ques de la poe­sia de Mireia, la seva pàtria és la llen­gua poètica d'algu­nes poe­tes, per­so­nes feri­des. Com diu Antònia Vicens en el seu concís i llu­ent epíleg, el seu nom, mireia, en minúscu­les, forma part del pai­satge. Orlando és ella, pot ser que vul­gui trans­mu­tar-se en aque­lla aigua, aquell riu Ouse on hi repi­quen tabús rela­ci­o­nats amb la sexu­a­li­tat (o la no-sexu­a­li­tat): “Totes les dones no són / sus­cep­ti­bles de ser imi­ta­des. /Orlando sí.”

Recor­den Orlando, la novel·la que va publi­car Woolf el 1928, basada en la vida de la seva amiga, Vita Sack­vi­lle-West? En l'obra de Mireia Vidal-Conte, els mis­te­ris s'entre­lla­cen entre aqua­rel·les i veus. Orlando és un eco més, un eco exten­siu que augura un llarg recor­re­gut en els vagons del seu excel·lent viatge poètic.

ouse
Mireia Vidal-Conte
Editorial: Labreu Barcelona, 2016 Pàgines: 96 Preu: 13 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia