La vida en vinyetes

Des dels anys noranta dels segle pas­sat, el gènere de la bio­gra­fia en la his­to­ri­eta no ha parat de créixer en quan­ti­tat i amb qua­li­tat. Això no vol dir que ante­ri­or­ment no es fes­sin bio­gra­fies en seqüències dibui­xa­des, sinó que es trac­tava d'obres que no explo­ra­ven prou les pos­si­bi­li­tats cre­a­ti­ves del mitjà. Bàsica­ment, tenien una funció didàctica adreçada als infants, joves o públic no prou cul­ti­vat. Molt popu­lars, en aquesta línia, van ser les bio­gra­fies de sants, papes i homes il·lus­tres que va publi­car l'edi­to­rial mexi­cana Novaro. No obs­tant, el com­po­nent per­so­nal sem­pre ha estat en el món del còmic. El dibui­xant under­graund Robert Crumb expli­cava la seva vida a les vinye­tes que dibui­xava, tot i que ho feia amb una volun­tat paròdica. Es feia ser­vir ell mateix com a per­so­natge per fora­gi­tar tots els seus fan­tas­mes. Crumb és autor d'una magnífica bio­gra­fia de Kafka.

Però l'esclat de la novel·la gràfica va fer can­viar tot ple­gat. El to inti­mista, per­so­nal i com­promès d'aquesta nova manera d'enten­dre la his­to­ri­eta va fer que la bio­gra­fia i, sobre­tot, l'auto­bi­o­gra­fia, passés a ser una opció habi­tual de l'oferta de còmic. Una de les obres de referència de la novel·la gràfica és Maus, d'Art Spi­e­gel­man. L'autor va voler rese­guir la història del seus avis, jueus que van patir els camps de con­cen­tració, i ho va fer d'una inno­va­dora manera que per­me­tia expli­car amb una nar­ra­tiva i un dibuix un tant naïf, uns dels fets més esfereïdors de tot la història de la huma­ni­tat.

Aquest camí va seguir la dibui­xant d'ori­gen persa Mar­jane Satrapi que va nar­rar les vicis­si­tuds de la seva infància a l´Irà, pri­mer, sota la dic­ta­dura del Sha i, després, sota l'inte­grisme islàmic. Aquesta mena de bio­gra­fia, molt habi­tual en el còmic modern, per­me­tia expli­car una història per­so­nal, però en un con­text de fets històrics relle­vants.

Spi­e­gel­man i Satrapi van arros­se­gar a molts nous autors cap a aquest camí, I Així, un dels noms claus de la novel·la gràfica fran­cesa: David B. va publi­car entre 1996 i 2003 sis volums del relat La ascensión del gran mal. El gran mal era l'epilèpsia que patia el seu germà petit. David B. expli­cava la història de la seva família vege­ta­ri­ana, molt estricta en cer­tes nor­mes dietètiques.

A Cata­lu­nya, Miguel Gallardo va també apor­tar una gran obra quan va voler explica la vida del seu pare, un mili­tar repu­blicà que al llarg de molts anys va man­te­nir silenci sobre les vivències a la Guerra Espa­nyola fins que Gallardo va acon­se­guir fer-lo par­lar. En va sor­tir la novel·la gràfica Un largo silen­cio, que pre­ce­di­ria a Maria i jo, la his­to­ria de l'autor amb la seva filla autista. El dibui­xant de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Jaime Martín ha fet amb Jamás tendré 20 años, un relat de la història dels seus avis amb el rere­fons de la Guerra Espa­nyola. El mateix esce­nari que va dibui­xar Kim a El arte de volar i El ala rota en què el guio­nista Anto­nio Altar­riba situa la his­to­ria del seu pare i de la seva mare, res­pec­ti­va­ment.

les nove­tats en bio­gra­fies i memòries