”L'exposició serà aire envoltat d'il·lustracions”

Arran del fet de ser mare. Quan tens fills comen­ces a sen­tir-te més a prop...

Sí, amb l'Ernest. Comen­ces a anar a la bibli­o­teca i a pre­o­cu­par-te del foment lec­tor, perquè a casa som molt lec­tors. Fins que et plan­te­ges: “Ara que tinc aquesta per­so­neta que li he de donar el pit i l'he de can­viar, l'he de nodrir de més coses”.

No. Soc lli­cen­ci­ada en història i tinc un màster en comu­ni­cació de cul­tura històrica, però tre­ba­llava d'admi­nis­tra­tiva. El meu fill gran va estar una mica malalt i vaig dema­nar una excedència. Ales­ho­res vaig venir cap aquí [a Bar­ce­lona, des de Bue­nos Aires] i un amic va con­tac­tar amb mi per començar a fer de lec­tora per a Pla­neta. Vaig començar amb nar­ra­tiva per a adults. Paral·lela­ment vaig fer cur­sos i vaig entrar a tre­ba­llar de lec­tora de no-ficció d'Estre­lla Polar.

I refe­rents. Vaig inves­ti­gar quins hi havia aquí, quins eren els que jo tenia. Fins que vaig con­nec­tar amb el meu nen inte­rior. És fantàstic, fer-ho.

No, no, no... Jo sóc lec­tora, i ara medi­a­dora de lec­tura, però tinc tant de res­pecte a l'ofici que no se m'acu­di­ria mai posar-me a escriure. I dibui­xar... encara menys.

Ho veig en els meus fills, que dos tenen el cuquet del dibuix molt endins. El pro­blema és que no ho per­din a l'ado­lescència o que no els obli­guin a no sor­tir de la rat­lla.

Sí, fer crítica literària, res­se­nyes, edi­tar, ana­lit­zar el que hi ha dins d'aquest arte­facte que ano­me­nem lli­bre.

A la lli­bre­ria hi ha un club de tertúlies coor­di­nat pel Col·legi de Bibli­o­te­ca­ris i Docu­men­ta­lis­tes de Cata­lu­nya que tenen una secció infan­til que es diu Bib.​Botó. Va ser gràcies a les dones d'aquest col·lec­tiu i, a banda, a la Teresa Duran, que vaig apren­dre molt. He anat a fires de Bolo­nya i de París, però sobre­tot he après d'aquest col·lec­tiu. No tenen el reco­nei­xe­ment que es merei­xen, i són unes cracs, passió pura. Amb elles és com fer un màster inten­siu en cada tro­bada.

Hem mun­tat dues expo­si­ci­ons. La de la fira, amb 42 il·lus­tra­dors, i la que es fa fora del recinte firal, a l'Arc­hi­gin­na­sio, un edi­fici preciós amb un claus­tre on expo­sa­rem 17 il·lus­tra­dors més dels quals han sor­tit part dels cre­a­dors actu­als. Vaig fer la tria i vaig dotar d'un dis­curs tot ple­gat.

Una gene­ració que no lle­geix és una gene­ració per­duda. Per això tenim la res­pon­sa­bi­li­tat, tots ple­gats, de fer créixer en quan­ti­tat i en qua­li­tat els lec­tors. Cal que acom­pa­nyem els petits i joves lec­tors, perquè ells seran els adults lec­tors de demà, els cre­a­tius, els gene­ra­dors d'idees. El futur. La nos­tra pro­posta és glo­bal: donar a conèixer al món els nos­tres il·lus­tra­dors i autors, la seva feina actual, amb l'expo­sició al recinte firal. I ho volem com­ple­men­tar amb la feina feta, home­nat­jant els que ens han ense­nyat el camí, amb l'expo­sició a l'Arc­hi­gin­na­sio.

Havia de deci­dir qui havia obert aquesta porta, i con­si­dero que és Mercè Lli­mona, que ja és morta. I després altres autors que han mar­cat un estil, un abans i un després amb les seves il·lus­tra­ci­ons: Pilarín Bayés, Roser Cap­de­vila, Lluïsa Jové, Montse Ginesta, Montse Tobe­lla, Ignasi Blanch, Tàssies, Gusti, Fran­cesc Rovira, Arnal Balles­ter, Valentí Gubi­a­nas, Carme Solé Ven­drell, Joma, Max, Mercè Arànega i Fina Rifà.

Tenim una gran con­cen­tració d'autors d'aquí o que han vin­gut a viure-hi. I també en vam incloure de les Bale­ars i de València, per fer ter­ri­tori. N'hi ha alguns amb molta obra publi­cada, com ara Cris­tina Losan­tos i Jordi Vila Delclòs. La majo­ria són de la gene­ració dels setanta, amb més de quinze publi­ca­ci­ons, i després hi ha un altre bloc de gent jove amb una o dues publi­ca­ci­ons però que havien d'estar repre­sen­tats. Es va fer la tria en funció de les publi­ca­ci­ons i la diver­si­tat d'estils.

En un país tan petit, segur que és un cas atípic. Però crec que les esco­les d'il·lus­tració tenen un pes impor­tant: Mas­sana, Llotja, Eina, Escola de la Dona... No veiem la il·lus­tració com afe­gir al text un dibui­xet que no té gaire importància. Això sumat a la xarxa de lli­bre­ries i bibli­o­te­ques i a la con­cen­tració d'edi­to­ri­als, algu­nes, com Publi­ca­ci­ons de l'Aba­dia de Mont­ser­rat, que fa cent anys que es dedi­quen al lli­bre infan­til i juve­nil...

El refe­rent que em ve al cap és El Qui­xot. Bar­ce­lona és l'única ciu­tat que hi surt i quan ell arriba a Bar­ce­lona el que li crida l'atenció és el soroll de les imprem­tes. Ser el rovell de l'ou edi­to­rial va començar fa molt de temps... I rei­vin­dico les imprem­tes d'aquí perquè em pre­o­cupa molt que hi hagi lli­bres per a nens, fets molt lluny, fets per nens escla­vit­zats.

El Llull ha apos­tat, després d'anys de diplomàcia, per poder ser el pri­mer país sense Estat con­vi­dat a Bolo­nya. I serà l'opor­tu­ni­tat perquè ens vegin i s'ado­nin que aquí hi ha un gran mer­cat.

A l'expo­sició hi haurà lli­bres físics i unes hama­ques per poder-los lle­gir còmoda­ment, perquè la ins­tal·lació és una lli­bre­ria. Podem acon­se­guir que un edi­tor s'interessi per un il·lus­tra­dor però que pot­ser com­pri un lli­bre seu amb text d'un altre autor. Per això hem vol­gut afe­gir els autors de text al catàleg, perquè clara­ment és una fira d'il·lus­tració però volíem sig­ni­fi­car el pes de totes dues parts jun­tes.

Altres anys l'expo­sició era paret blanca i il·lus­tra­ci­ons pen­ja­des, com si fos una gale­ria d'art. En el nos­tre cas ha estat bru­tal la cre­a­ti­vi­tat de l'arqui­tecta Clara Solà-Mora­les, la seva visió de fer una petita ins­tal·lació en una expo­sició efímera que, com va dir, “bàsica­ment seria aire”, i és el que és, aire envol­tat d'il·lus­tra­ci­ons.

Espero que sí. La intenció la tenim. Com també que el catàleg quedi per al futur.

Cal que hi hagi una con­ti­nu­ació a par­tir d'una volun­tat política real de foment de la lec­tura. Si el col·lec­tiu de nens i nenes, a par­tir de la lite­ra­tura, pot crear els seus refe­rents, la seva bibli­o­teca per­so­nal, la bibli­o­teca esco­lar, el patri­moni..., tot tindrà sen­tit. Però per acon­se­guir-ho neces­si­tem volun­tat política.

Plans de foment de la lec­tura amb experts, no amb gent de des­pat­xos que, en tot cas, ja apli­carà les direc­trius que mar­quin els grans experts que tenim. S'ha d'apos­tar a llarg ter­mini, perquè no es fa d'avui a demà. S'han de cui­dar les lli­bre­ries i les bibli­o­te­ques que estan cre­ant patri­moni. I dotar-ho tot de diners, també, és clar. Però més que calés, és cosa de temps i de volun­tat política i de fer-ho tot explícit.