En cadaquesenc, si us plau

Par­lar cada­que­senc no és cosa d'afi­ci­o­nats, és molt fàcil caure en algun parany. Hi ha qui creu que només cal posar arti­cles salats a tot arreu i per això els qui arri­ben a Cadaqués de cap de set­mana o de vacan­ces s'afa­nyen a dir a “sa costa”, però resulta que els cada­que­sencs diuen “la costa”; d'acord que diuen “sa cadira” però compte perquè diuen “la taula”. Són algu­nes de les sin­gu­la­ri­tats que es van posar sobre la taula en la pri­mera tro­bada Jo també parli cada­que­senc, i no es va acla­rir per què pas­sen aques­tes coses però els matei­xos orga­nit­za­dors de la tro­bada adme­ten que “a vega­des els cada­que­sencs són una mica espe­ci­als”. En tot cas la ini­ci­a­tiva ha estat tot un èxit, amb més d'una vui­tan­tena de per­so­nes que han com­par­tit parau­les, expres­si­ons, cançons i fins i tot alguna cosa per men­jar, tot ben de Cadaqués: a cada pla­tet de lla­mi­na­du­res que una de les par­ti­ci­pants havia por­tat, hi havia un petit rètol amb alguna d'aques­tes parau­les que només ente­nen ells, com papa­nell (la lla­gosta), o patotxo (feix de lle­nya)... En aquesta pri­mera tro­bada, que va tenir lloc a la Soci­e­tat l'Amis­tat de Cadaqués dijous, hi va haver bata­lle­tes i inter­can­vis, reco­llint com cada cosa es diu a cada casa. No es pre­te­nia fer una tro­bada científica ni d'experts: “És el nos­tro par­lar, tot­hom aprén de tot­hom”, resu­meix Àngel Juàrez, que jun­ta­ment amb Gerard Duran i Dio­nis Baró són els impul­sors de la tro­bada i van ser els fils con­duc­tors de la reunió.

Tot va començar temps enrere amb una plana a la xar­xes soci­als titu­lada Jo també parli cada­que­senc. Al prin­cipi només s'hi apun­tava gent del poble, però ara ja hi ha uns cinc-cents segui­dors, una mica de tot arreu, de la Cata­lu­nya del Nord, o de les Illes Bale­ars, i entre tots comen­ten parau­les, expres­si­ons i com­pa­ren com les diuen els uns i els altres, o com les sen­tien a dir. L'èxit a les xar­xes va donar peu a un pro­grama en l'emis­sora de ràdio local, i a la tro­bada de dijous. Tot i aquest pri­mer èxit, els orga­nit­za­dors no acla­rei­xen si es repe­tirà cada any, però alguna cosa es farà de cara a l'hivern, pas­sats dels mesos d'estiu, que a Cadaqués por­ten molta feina a tot­hom. Entre les pis­tes que han sor­git arran de la tro­bada alguns sug­ge­rei­xen “una obra de tea­tro en cada­que­senc”.

Rere les for­mes dis­te­ses, però, també hi ha la pre­o­cu­pació que l'espe­ci­fi­ci­tat d'aquest par­lar des­a­pa­re­gui. “Si a sa casa es parla, molt bé, si no es perd. És un tre­sor, un signe d'iden­ti­tat que s'ha de cui­dar”, diu Juàrez.