Adéu a quasi tot

Tinc a l'armari dels lli­bres dues nove­tats dels ger­mans Rai­mon Panikkar i Sal­va­dor Pániker. Del pri­mer, Fe, her­menèutica, paraula, el volum IX de l'obra com­pleta del pen­sa­dor que publica Frag­menta, sem­pre sagaç i obert, sincrètic. Panikkar era un home intros­pec­tiu i eru­dit, apas­si­o­nat i curiós de mena. Per altra banda, el seu germà, Sal­va­dor, edi­tor de Kairós, també va ser una per­sona pre­o­cu­pada pel diàleg entre ori­ent i occi­dent, però amb els peus en movi­ment i els ulls atents a tot el que pas­sava al seu vol­tant. El pri­mer va morir el 2010, als 92 anys. Sal­va­dor va morir fa uns dies, als 90. Tinc entre les mans l'últim tom dels seus die­ta­ris, plens de poe­sia i obser­va­ci­ons agu­des de la vida quo­ti­di­ana. Datat entre el 2005 i el 2010, Adiós a casi todo (Ran­dom House) –un títol gai­rebé man­lle­vat a Robert Gra­ves–, té l'ampli­tud de mires d'un Pavese i la visió de la ciu­tat d'un taxista. No hi ha res sobrer a cap entrada, i algu­nes són memo­ra­bles: “Con­ti­nua el fred. Neva a gran part de Cata­lu­nya. Diu JX que m'estic con­ver­tint en un home cada cop més sweet i carinyós; que ja no tinc aquells ram­pells i arrogàncies del pas­sat. Curiós que el feno­men esti­gui unit a la dis­mi­nució de la meva libido.” En un país tan cas­trat com el nos­tre, costa per­dre gent tan sin­gu­lar i bri­llant.

Pániker, l'edi­tor de Kairós, ens deixa de lle­gat els die­ta­ris