La petja de la història

El ter­ri­tori de les comar­ques giro­ni­nes ha esde­vin­gut l'esce­nari de fets que han mar­cat la nos­tra història; o bé de suc­ces­sos que, sense tenir una apa­rent trans­cendència, resul­ten ben para­digmàtics d'un deter­mi­nat feno­men, ja sigui de caire social o polític. Alguns d'aquests ha per­vis­cut en la memòria popu­lar, ja sigui en forma de rumor o lle­genda. En el pri­mer cas cal comp­tar-hi, per donar-ne exem­ple, els esde­ve­ni­ments que es van pro­duir al mas Clarà de la Mota (a Palol de Revar­dit), on el 4 de gener de 1960 va ser encer­clat l'esca­mot de Quico Sabaté, qui va viure-hi les seves dar­re­res hores abans de ser aba­tut als car­rers de Sant Celoni. En el cas dels suc­ces­sos tras­pas­sats en el for­mat de lle­genda podem recor­dar el cas de l'ano­me­nada del mal caçador, la qual ens recorda la mort del canonge Pere Pifarré, esde­vin­guda el dia de Tots Sants del 1647 a la cape­lla de Nos­tra Senyora de l'Espe­rança, ados­sada al cas­tell d'Espo­nellà. Alguns esde­ve­ni­ments gai­rebé no han dei­xat ras­tre; o bé ho han fet de forma lleu, a través del nomenclàtor o d'un sen­zill recor­da­tori, a vega­des gai­rebé imper­cep­ti­ble. Aquest és el cas de la font del Salt d'en Vila, en la qual Jacint Ver­da­guer va reci­tar, en primícia, alguns frag­ments del poema Canigó per als seus “amichs de Banyo­les”.

Es tracta només d'alguns exem­ples; però n'hi ha molts més que res­se­gui­rem en una sèrie d'arti­cles set­ma­nals que esta­ran dedi­cats als espais amb història; indrets sin­gu­lars que han estat pro­ta­go­nis­tes de fets luc­tu­o­sos, com ara la mort de 27 volun­ta­ris per la lli­ber­tat al camp d'en Can­dell (a la vila de Besalú) o de 72 cara­bi­ners a Llaés, ambdós fets esde­vin­guts el 1874, durant la dar­rera car­li­nada; o l'assas­si­nat de 48 pre­so­ners fran­quis­tes al san­tu­ari del Collell o de cen­te­nars de repu­bli­cans al cemen­tiri de Girona, sim­bo­lit­zats per la mort de l'escrip­tor Car­les Rahola el 15 de març de 1939. Espais amb història que han mar­cat la nos­tra vida política, com ara l'indret on es va cele­brar el pri­mer míting de Soli­da­ri­tat Cata­lana, l'11 de febrer del 1906, o el balcó en què es va pro­cla­mar la República cata­lana a Girona el 1931 o l'indret per on van tras­pas­sar la fron­tera Lluís Com­panys i milers de con­ciu­ta­dans el febrer de 1939. Espais amb història que han estat pro­ta­go­nis­tes de fets que van mar­car la vida quo­ti­di­ana dels nos­tres avant­pas­sats, com ara el camp en què es va detec­tar, per pri­mera vegada, el fla­gell de la fil·loxera o la sala on es va pro­jec­tar la pri­mera sessió de cinema o bé el pri­mer avió que van veure ater­rar els nos­tres avant­pas­sats; o espais que, contrària­ment, ens han mos­trat els límits del progrés humà, com ara els acci­dents fer­ro­vi­a­ris que es van pro­duir al pont de la riera Seca d'Hos­tal­ric el 1862 o el que es va esde­ve­nir el 1938 a Sarrià de Ter.

Es tracta, en con­junt, d'espais car­re­gats de vivències per­so­nals que, en alguns casos, han dei­xat algun ras­tre, ja sigui a través de la memòria popu­lar o algun recor­da­tori físic; o que, en d'altres, resul­ten pràcti­ca­ment des­co­ne­guts per a la immensa majo­ria de la gent, fins i tot per a aquells que s'hi pas­se­gen habi­tu­al­ment. En aquesta sèrie inten­ta­rem recu­pe­rar alguns d'aquests espais, expli­ca­rem quin fet sin­gu­lar o trans­cen­dent s'hi va pro­duir, quina pet­jada en resta en l'actu­a­li­tat i com s'hi pot acce­dir. Res­se­gui­rem, doncs, alguns espais car­re­gats d'història.