“Estem en un punt d'inflexió interessant”

En cons­tant movi­ment, com cor­res­pon a un sec­tor cre­a­tiu i inquiet com el del lli­bre. Es con­ti­nuen pro­duint con­cen­tra­ci­ons de segells que fan més grans els grans grups i, en paral·lel, sor­gei­xen, es con­so­li­den i crei­xen alter­na­ti­ves inde­pen­dents d'edició. No és ni de lluny un sec­tor equi­li­brat, però sí ric i divers.

Els can­vis tec­nològics han con­tribuït a fer avançar el tre­ball edi­to­rial amb l'agi­lit­zació en els pro­ces­sos interns de pro­ducció i impressió, i amb la faci­li­tat per con­nec­tar amb els lec­tors mit­jançant les xar­xes soci­als i les lec­tu­res en for­mat digi­tal. Per afron­tar la pira­te­ria s'ha de donar valor a la pro­ducció cul­tu­ral i ser cons­ci­ents que tant els cre­a­dors com els pro­fes­si­o­nals que han inter­vin­gut en una obra merei­xen un reco­nei­xe­ment. Els lli­bres no es fan sols. S'ha de tre­ba­llar des de l'edu­cació, la peda­go­gia i la cons­ci­en­ci­ació. També amb autocrítica del sec­tor per res­pon­dre a les noves deman­des dels lec­tors amb agi­li­tat.

És evi­dent que no, perquè si fos així sig­ni­fi­ca­ria que el nos­tre sos­tre de lec­tors és molt baix, i no ens hi podem resig­nar. Durant la Diada de Sant Jordi ja es venen més exem­plars en català que en cas­tellà, però és un miratge: l'índex habi­tual de lec­tors en català, a Cata­lu­nya, no arriba al 30%. Al País Valencià està eter­na­ment estan­cat en el 3%. Aquest és el difícil dia a dia que volem rever­tir, i ho podem acon­se­guir perquè tenim un marge enorme per millo­rar. Autors i edi­tors tenim part de res­pon­sa­bi­li­tat pro­po­sant lli­bres que eixam­plen els horit­zons dels lec­tors, i pro­mo­vent-los ade­qua­da­ment, però el foment lec­tor hau­ria de ser una pri­o­ri­tat de país. La lec­tura, la cul­tura, és l'estímul impres­cin­di­ble per fer avançar la soci­e­tat. La crisi i la falta de recur­sos no pot ser l'excusa per ajor­nar plans de pro­moció lec­tora a totes les fran­ges d'edat i a tots els ter­ri­to­ris que com­par­tim llen­gua i cul­tura.

Estem en un punt d'inflexió interes­sant. La crisi ha pro­vo­cat con­cen­tra­ci­ons empre­sa­ri­als i, alhora, ha gene­rat l'apa­rició de segells inde­pen­dents d'una vita­li­tat extra­or­dinària. Algu­nes de les més acti­ves, com les que con­for­men Lle­gir en Català, han tei­xit una xarxa de com­pli­ci­tats que les dota de força col·lec­tiva per aca­rar rep­tes tot i man­te­nint la per­so­na­li­tat dife­ren­ci­ada. Final­ment, hi ha les edi­to­ri­als de mida mit­jana que han resis­tit els embats de la crisi i n'han sor­tit reforçades. En aquest espai, tan neces­sari com els altres dos, se situa Som Ara Lli­bres, des d'on tre­ba­llem amb ambició per fer grans els lli­bres i els autors que ens con­fien el fruit del seu tre­ball. Volem ser la casa aco­lli­dora on els escrip­tors amb talent hi vul­guin venir i que­dar-s'hi. Fem com­pa­ti­ble el tre­ball de pro­xi­mi­tat amb els autors i lli­bre­ters amb la volun­tat d'arri­bar tan lluny com siguem capaços. Mal­grat que cada edi­to­rial tre­ba­lla el seu espai propi, hem d'esten­dre ponts i poten­ciar l'espe­rit coo­pe­ra­tiu per tre­ba­llar junts en els objec­tius com­par­tits, apro­fi­tar siner­gies i eixam­plar el nom­bre de lec­tors en llen­gua cata­lana. Tots hi sor­ti­rem bene­fi­ci­ats.

Amb molta con­vicció, sem­pre. Hi ha escrip­tors que sen­ten la neces­si­tat de comu­ni­car històries pode­ro­ses i emo­ci­ons que ens cap­gi­ren la manera de veure i enten­dre el món. Saber detec­tar-los, aju­dar-los a millo­rar, apren­dre junts i des­co­brir als lec­tors les obres que encara no sabien que neces­si­ta­ven, és sens dubte l'aspecte més gra­ti­fi­cant de l'ofici d'edi­tar. Al catàleg d'Ams­ter­dam Lli­bres ja hem tin­gut la for­tuna d'edi­tar pri­me­res obres d'escrip­to­res com ara Carme Martí, Maria Esca­las o Teresa Muñoz, també Roger de Gràcia, o Jenn Díaz, que con­tri­bu­ei­xen a reno­var el pano­rama lite­rari en llen­gua cata­lana. Afa­vo­rir que com­par­tei­xin catàleg amb noms tan potents com ara Toni Mor­ri­son, Jonat­han Safran Foer, Colm Tóibín, Lolita Bosch o Josep Maria Fona­lle­ras, con­tri­bu­eix a fer més sòlida la pro­moció de les seves obres.

Serà el meu pri­mer Sant Jordi en la direcció edi­to­rial de Som Ara Lli­bres i l'aca­rem, tot l'equip, amb molt d'opti­misme i la satis­facció de tenir grans obres en catàleg. En aquesta nova etapa edi­tem menys títols per poder dedi­car més esforços a la difusió i pro­moció. En no-ficció pre­sen­tem obres amb un fort com­promís social, com ara Vides atu­ra­des, de Bel Olid, sobre el drama dels refu­gi­ats. També la pro­vo­ca­dora anàlisi d'Anto­nio Baños sobre La República pos­si­ble, o les bio­gra­fies de Maria del Mar Bonet i Lluís Homar. I hores abans del deci­siu Barça-Madrid tin­drem el peri­o­dista espor­tiu Jordi Costa sig­nant El millor equip de la història. En ficció, al segell Ams­ter­dam, des­ta­quen Farishta, Marc Pas­tor, una novel·la addic­tiva que ja suma qua­tre edi­ci­ons en dos mesos; La musa,de Jes­sie Bur­ton (autora de La casa de les mini­a­tu­res); Les parau­les feri­des,de Jordi Sierra i Fabra,o Des del balcó, segona obra que con­so­lida Teresa Muñoz. No obli­dem èxits dels mesos ante­ri­ors com Curs de femi­nisme per micro­o­nes, de Natza Farré; L'amor et farà immor­tal,de Ramon Gener, o Sense cadàver, de Fàtima Llam­brich. I per des­comp­tat La màgia de l'ordre, de Marie Kondo, una obra que ja fa un any i mig que encapçala les llis­tes dels més venuts. En defi­ni­tiva, tenim tots els ingre­di­ents per viure, un any més, un gran Sant Jordi!