Cinema

Vint anys de ‘Docs'

El Festival de Cinema Documental de Barcelona celebra l'aniversari doblant la programació: s'hi veuran 94 films

La dona, els cineastes compromesos i el medi ambient són els principals eixos temàtics

Docs­Bar­ce­lona inau­gura demà una edició molt espe­cial, la vin­tena, amb un gran salt enda­vant: passa de 7 a 11 dies i pro­grama 94 docu­men­tals, més del doble que l'any pas­sat. Joan Gonzàlez, direc­tor del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Cinema Docu­men­tal, diu que aquest ani­ver­sari “con­vida a mirar enrere”. “Fa vint anys volíem que es cons­truís una cul­tura del docu­men­tal, volíem començar a fer girar la roda i que fóssim capaços d'expli­car el món des dels seus ulls.”

Els objec­tius s'han com­plert amb escreix. Es pot com­pro­var al CCCB i l'Ari­bau Club, que seran el marc, entre demà i el 28 de maig, de la pro­jecció de les 94 pel·lícules pro­gra­ma­des, de 30 països dife­rents. Joan Gonzàlez des­taca tres eixos temàtics d'enguany: “La mirada a la dona, la mirada dels cine­as­tes com­pro­me­sos i el medi ambi­ent.” La pel·lícula d'inau­gu­ració és exem­ple dels docu­men­tals sobre dones: Ama­zo­nia, opera prima de Clare Weiskopf, és un film que va néixer i va acon­se­guir finançament gràcies al Docs; narra el retro­ba­ment de la mateixa direc­tora amb la mare, que va fugir a la selva colom­bi­ana quan tenia 11 anys. Last men in Alepo, pro­ducció danesa i ale­ma­nya diri­gida per Feras Fayyad, és un dels films de l'eix de cinema com­promès. Narra la lluita diària i heroica dels cas­cos blancs siri­ans a Alep, després de cinc anys de guerra. Angry inuk, un dels títols sobre el medi ambi­ent, ha estat diri­git per la direc­tora inuit Alet­hea Arna­quq-Baril i defensa el seu poble dels pre­ju­di­cis cul­tu­rals sobre el seu estil de vida, amb les foques com a ali­ment bàsic.

Els docu­men­tals estan repar­tits en tres sec­ci­ons: Pano­rama (secció com­pe­ti­tiva inter­na­ci­o­nal), Lati­tud (docu­men­tals de la península Ibèrica i l'Amèrica Lla­tina) i What the Doc?, nova secció com­pe­ti­tiva amb docu­men­tals arris­cats i inno­va­dors. Una pro­ducció cata­lana, La Chana, diri­gida per la islan­desa Lucija Sto­je­vic, tan­carà el fes­ti­val el 28 de maig. La pro­ta­go­nitza la bai­la­ora que hi dona títol, que retorna als esce­na­ris als 67 anys, després de 25 anys d'inac­ti­vi­tat. Un 21% dels docu­men­tals d'enguany tenen pro­ducció o direcció cata­lana.

Més títols des­ta­cats

Altres docu­men­tals des­ta­cats d'aquesta edició són Grab and run, de la cata­lana Roser Core­lla, sobre la tra­dició del Kir­gui­zis­tan de segres­tar dones per obli­gar-les a casar-se (el car­tell del fes­ti­val és d'aquest títol); Hacking jus­tice (El juez y el rebelde), diri­git per Clara López Rubio i Juan Pan­corbo, sobre la defensa de Julian Assange exer­cuda per Bal­ta­sar Garzón, i All govern­ments lie, del cana­denc Alfred Pea­body, una pro­ducció d'Oli­ver Stone sobre la nova gene­ració de peri­o­dis­tes d'inves­ti­gació dels Estats Units. Pea­body és un dels con­vi­dats des­ta­cats d'aquesta edició, a la qual assis­tirà també Pawel Lozinski (You have no idea how much I love you, Polònia), Bobbi Jo Hart (Rebels on pointe, Canadà), i Mar­cus Vet­ter (The pro­mise, Ale­ma­nya).

Docs­Bar­ce­lona estendrà la seva pro­gra­mació a Berga, Gra­no­llers, Man­resa, Vila­franca del Penedès, Bada­lona i la Gar­riga. El fes­ti­val serà també un espai de for­mació, finançament i anàlisi que reu­nirà 500 pro­fes­si­o­nals de 40 països i “con­ver­tirà Bar­ce­lona en la capi­tal del docu­men­tal”, diu Joan Gonzàlez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia