cultura

novel·la

d. sam abrams

El nostre tot

Després de la publi­cació de nou poe­ma­ris con­tun­dents entre La set d’aigua (1991) i D’incer­tes incer­te­ses (2013), que l’acre­di­ten com a una les veus més impres­cin­di­bles de l’actual pano­rama de la poe­sia cata­lana, Mont­ser­rat Rodés, en plena madu­resa, ha inau­gu­rat la seva car­rera com a nar­ra­dora amb la nou­ve­lle excel·lent titu­lada Un mar imper­cep­ti­ble. 

Al llarg de més de dues dècades d’esplèndid esforç sos­tin­gut en el ter­reny de la lírica, Rodés ens ha demos­trat que no és gens amiga de la fugida enda­vant, la impro­vi­sació sob­tada o el pas en fals. Dit d’una altra manera, si Rodés ha vol­gut debu­tar com a novel·lista als 66 anys és, ben segur, per alguna raó més que sol­vent. L’autora ha aga­fat el mateix camí que el gran François Mau­riac i que Joan Sales, perquè ha sen­tit una pro­funda neces­si­tat artística d’anar més enllà del cons­tre­nyi­ment de la veu lírica, per un cos­tat, i de fer una con­tri­bució ori­gi­nal i sig­ni­fi­ca­tiva a la novel·la d’ara, de l’altre.

Par­tint del mes­tratge poètic

És més, com en el cas dels pre­ce­dents de Mau­riac i Sales, Rodés ha des­plaçat el seu mes­tratge poètic al ter­reny de la nar­ra­tiva, una qüestió que es nota en tota una sèrie d’aspec­tes con­cep­tu­als i for­mals: la bellesa i la pre­cisió de la llen­gua, la con­cen­tració tex­tual amb salts dis­cur­sius, la ben dosi­fi­cada potència dramàtica i emo­tiva dels per­so­nat­ges, la gran capa­ci­tat d’evo­cació de la rea­li­tat física, el domini del flux del ritme nar­ra­tiu, l’estruc­tura con­tro­lada del con­junt, la sub­tilíssima pro­fun­di­tat de l’obra...

De manera molt intel·ligent, Rodés ha optat per la forma de la nou­ve­lle o novel·la breu amb tot el que té d’extrem i de síntesi. Rodés sap per­fec­ta­ment que aquest subgènere de la nar­ra­tiva té una gran tra­dició a Cata­lu­nya i, a més, s’adapta com un guant al propòsit de l’autora que ens vol demos­trar que menys és més. Rodés s’ha pro­po­sat rede­fi­nir la novel·la, esqui­vant els paranys i vicis més arre­lats a la nar­ra­tiva actual: la pro­li­xi­tat, l’obvi­e­tat, la insubs­tan­ci­a­li­tat i l’opa­ci­tat.

En només 118 pàgines, Rodés ens ha donat una novel·la cenyida, pene­trant, ambi­ci­osa, viva, exi­gent i memo­ra­ble que ens deixa amb la sen­sació de saci­e­tat i ple­ni­tud que donen les novel·les a gran escala. Amb gran saga­ci­tat, l’autora va tocant, una a una, totes les grans qüesti­ons de la con­dició humana. Estem davant d’una novel·la que ens obliga a viure a fons el text i a interac­tuar-hi len­ta­ment amb totes les nos­tres eines refle­xi­ves. Rodés vol que veiem amb dete­ni­ment el seu mar imper­cep­ti­ble, el mar de la huma­ni­tat.

Un mar imperceptible
Montserrat Rodés
Editorial: Lleonard Muntaner, Palma, 2017 Pàgines: 118 Preu: 12 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia