Raluy i Ateneu de 9 Barris: fidels a Barcelona

Bon número de teles al Raluy

Fidel a la seva cita des de fa 15 anys, el circ Raluy torna a Bar­ce­lona per Nadal. La com­pa­nyia de Sant Adrià del Besòs pre­senta al Port Vell un espec­ta­cle reno­vat que, amb el nom de El viatge, inclou un esplèndid numero de teles que exe­cu­ten Kerry Raluy i Jean Chris­tophe Four­nier, un artista que va arri­bar al Raluy pro­ce­dent de França i s'hi ha que­dat com a part de la com­pa­nyia. El tre­ball de la pare­lla arriba després d'un any d'assaigs, i és el preàmbul del número de tra­pezi que pre­pa­ren per a la tem­po­rada que ve. La nova pro­ducció s'ins­pira en la història nòmada dels Raluy i incor­pora números típics de països que han visi­tat durant les gires arreu del món. Amb l'al·lici­ent de la vela que la com­pa­nyia ha com­prat per encàrrec a Itàlia, el Raluy pre­senta també un reno­vat número de mono­ci­cles a càrrec de Nied­zi­ela i Emily, un de mala­bars amb pilo­tes, que exe­cuta Edward Skwyrsky, un artista pro­ce­dent del Cir­que du Soleil, i una entrada de pallas­sos en la qual el por­tuguès San­dro Roque, una cara cone­guda del circ, intenta rodar una pel·lícula amb l'ajuda del públic. Un espec­ta­cle de circ tra­di­ci­o­nal pre­sen­tat per Car­les Raluy en què la major part dels números són rea­lit­zats per mem­bres de la família Raluy, en què l'encant també es troba en un ambi­ent que repro­du­eix l'època dau­rada del circ (els anys 20 i 30) i en què el màxim expo­nent del viatge en el temps es troba en el número del glo­bus de la mort, a càrrec de Fabri­cio Texeira. El Raluy es pot veure fins al dia 10 de gener.

Decepció amb «Llits» al TNC

Una mica menys de temps (fins al dia 3 de gener) hi ha per anar a veure Llits, l'espec­ta­cle que Lluís Danés pre­senta al Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya (TNC) amb un car­tell de luxe. Albert Pla encarna el paper del Gran Lec­tus, un acròbata que busca acon­se­guir un quàdru­ple salt mor­tal. Està acom­pa­nyat per la can­tant Lídia Pujol, la pallassa Alba Sar­raute i els acròbates Jordi Gas­part i Ignasi Gil, entre altres. Amb una gran i espec­ta­cu­lar esce­no­gra­fia, la història es desfà al mig de la funció i no sap apro­fi­tar els bons artis­tes de circ, com ara Alba Sar­raute, Jordi Gas­part i Ignasi Gil. L'espec­ta­cle Llits, que vol ser una con­ti­nu­ació de Tra­nui­tes Cir­cus, sor­tirà de gira després de la seva estada a Bar­ce­lona, i és pre­vist que visiti Sant Cugat del Vallès, entre altres pobla­ci­ons.

«Lim­bus» refle­xi­ona sobre el circ tra­di­ci­o­nal

A l'Ate­neu de 9 Bar­ris també estan d'estrena, com cada Nadal des que fa 14 anys es va començar el Circ d'Hivern. Lean­dre Ribera, que va obte­nir l'any 2006 el premi naci­o­nal de Circ per l'espec­ta­cle Rodó, també una pro­ducció de l'Ate­neu de 9 Bar­ris, torna al Circ d'Hivern i, en aquesta ocasió, uti­litza el llen­guatge del circ con­tem­po­rani per endin­sar-se en el del circ tra­di­ci­o­nal. La lec­tura que Ribera fa d'aquest model de circ, que a Cata­lu­nya viu un moment de decadència a causa de la pro­hi­bició en mol­tes ciu­tats dels circs amb ani­mals, és de res­pecte. Un espec­ta­cle, sens dubte, que ha de con­tri­buir a millo­rar les rela­ci­ons entre el circ con­tem­po­rani i el clàssic, i que, a més, és el millor d'aquest Nadal a la ciu­tat de Bar­ce­lona i que es pot veure a l'Ate­neu fins el dia 6 de gener. Ribera ha estat d'actu­a­li­tat després de reconèixer que no es merei­xia el premi naci­o­nal, i que el reco­nei­xe­ment va res­pon­dre més a una volun­tat d'afa­vo­rir el circ con­tem­po­rani que a l'espec­ta­cle.

Cir­que du Soleil i Cirkid

Per al dia 30 de desem­bre, i fins al 10 de gener, és pre­vist que la com­pa­nyia del Cir­que du Soleil pre­senti al Palau Sant Jordi Sal­tim­banco, un espec­ta­cle que ja es va poder veure a Bar­ce­lona el 2002. També per a abans de Cap d'Any s'ha anun­ciat l'estrena a la plaça de toros Monu­men­tal de Cirkid, que ha endar­re­rit la seva estada a Bar­ce­lona a causa de l'èxit de la com­pa­nyia en d'altres ciu­tats de l'Estat espa­nyol.

A Bar­ce­lona es pre­senta una oferta vari­ada, encara que el circ tra­di­ci­o­nal va de baixa a la ciu­tat i no es pot veure ni un sol número d'ani­mals –ni tan sols domèstics–, a diferència del que s'esdevé a grans ciu­tats com ara París i Madrid, en les quals el circ Mun­dial pre­senta dos espec­ta­cles amb ani­mals, amb grans números de pres­tigi inter­na­ci­o­nal com ara el de les feres de Magic Polo i el d'ele­fants i cavalls dels Cas­sely.