Opinió

Predileccions

Sam Abrams

On és Lowry?

LLes raons que expliquen l’oblit de Lowry són una veritable barbaritat

És un fet alta­ment lamen­ta­ble que l’obra del gran Mal­colm Lowry hagi des­a­pa­re­gut pràcti­ca­ment de l’escena literària del món anglo­saxó. En el mer­cat del lli­bre més comer­cial podem tro­bar-hi, amb una mica de sort, Sota el volcà (tor­nada a tra­duir per Viena) i Lunar caus­tic. A hores d’ara, si vols lle­gir Lowry has de recórrer a les edi­ci­ons acadèmiques i crítiques de la Cana­dian Lite­ra­ture Collec­tion de la meritòria Uni­ver­sity of Ottawa Press. Com si Lowry fos un autor d’interès local, que han aco­llit els cana­dencs perquè els seus, els angle­sos, no el vol­gues­sin i perquè va pas­sar uns anys literària­ment fèrtils fent d’okupa en una cala a Dollar­ton, a Bri­tish Colum­bia.

La seva tomba al cemen­tiri de l’església de Saint John the Bap­tist, al minúscul poble de Ripe, al com­tat d’East Sus­sex, ja no és un lloc de culte i d’obli­gat pele­gri­natge i el jar­di­ner no ha de reti­rar llau­nes de cer­vesa i ampo­lles de gine­bra. Per una altra banda, els pro­pi­e­ta­ris de White Cot­tage, on va viure el dar­rer any i mig de la seva dramàtica vida, no han de patir les ona­des cons­tants dels mitòmans i tafa­ners. La pèrdua de Lowry és into­le­ra­ble perquè es tracta d’un dels millors nar­ra­dors i poe­tes del segle XX, un dels diver­sos hereus de l’Alta Moder­ni­tat, jun­ta­ment amb Nabokov i Beckett. Una de les grans men­ti­des de la crítica literària, una men­tida que s’ha empas­sat mig món, és l’afir­mació categòrica que l’Alta Moder­ni­tat va pas­sar a millor vida després de la guerra.

Les raons que expli­quen l’oblit de Lowry són una veri­ta­ble bar­ba­ri­tat. La falta de com­prensió a fons de la pro­fun­di­tat con­cep­tual i la per­fecció for­mal de la seva pro­ducció. La pro­li­fe­ració d’inèdits de poca fia­bi­li­tat tex­tual, fruit de la inter­venció de la segona dona, Mar­ge­rie Bon­ner, que va viure fins al 1988 gràcies als drets d’autor del seu marit. L’adi­ne­rada família de Lowry es va negar a ator­gar-li una pensió tal com ella havia exi­git. La imatge sen­sa­ci­o­na­lista de maleït embri­a­gat i al·luci­nat cre­ada pels seus dos biògrafs, Dou­glas Day i Gor­don Bowker. La bana­li­tat i inconstància de les modes literàries gene­ra­des pels edi­tors amb fina­li­tats i cri­te­ris mer­can­ti­lis­tes. La impaciència dels lec­tors actu­als que, con­sen­tits per la post­mo­der­ni­tat, no estan dis­po­sats a fer l’esforç gra­ti­fi­cant que sig­ni­fica lle­gir l’obra de Lowry com cal i com es mereix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia