La filla de la guerra

En una fogue­rada d’amor enmig dels focs inten­sius al Front d’Aragó, el sol­dat Pedro i la infer­mera Núria engen­dren la Clara, una nena que nai­xerà a Figue­res en plena reti­rada i impe­dirà que mare i filla puguin arri­bar a refu­giar-se a França. Aquest infant serà la pro­ta­go­nista prin­ci­pal d’un relat que, amb una sèrie d’històries encre­ua­des, furga en els sen­ti­ments dels per­so­nat­ges més que en les aven­tu­res bèl·liques. L’amis­tat, l’amor, els ide­als, les victòries, les der­ro­tes i frus­tra­ci­ons i el dolor afe­git que genera un con­flicte armat supera la violència incrus­tada en l’ADN de la guerra.

La nar­ració s’ini­cia quan els refu­gi­ats a França, Pedro i Qui­les, ence­ten amb una moto un viatge arris­cat de tor­nada a Bar­ce­lona. El Pedro s’acaba d’assa­ben­tar que seva filla Clara, que ja té dos anys i mig, ha que­dat òrfena de mare, exe­cu­tada dies abans per la repressió fran­quista. Una aven­tura arris­cada dels dos exsol­dats anar­quis­tes, que va avançant en un anar i venir con­tinu entre el pas­sat i pre­sent i amb un recor­re­gut pels dife­rents pai­sat­ges del relat per lli­gar la història.

Si bé el com­pany de Pedro, Qui­les, és el nar­ra­dor de la majo­ria de capítols, també hi tro­ba­rem pro­ta­go­nis­tes sin­gu­lars de la història que fan sen­tir la seva veu. La tia Berta, amb una força titànica per sobre­viure, és un potent per­so­natge secun­dari. Ella, així com l’anglesa Mar­ga­ret del Con­so­lat britànic i el comu­nista Rómulo, expres­sen els seus punts de vista per ben lli­gar la història. Un apart espe­cial es mereix la figura del frare, encar­re­gat d’aten­dre espi­ri­tu­al­ment les exe­cu­ci­ons del Camp de la Bota, clau per enten­dre el nus cen­tral i el desen­llaç.