Edu-eco-art

L’intel·lec­tual poli­facètic no és cosa del pas­sat. A finals de setem­bre ens va visi­tar Bran­don Ballengée i ens va obse­quiar amb una con­ferència a la Fun­dació Cata­lana per a la Recerca i la Inno­vació. Se’n fan mol­tes, de con­ferències, de tots tipus. La potència científica, cul­tu­ral, humanística i artística de Cata­lu­nya com­pe­teix a la pri­mera divisió mun­dial, fins i tot si la com­pa­rem amb les zones més cap­da­van­te­res d’Europa i Nord-amèrica. Aquesta con­ferència, però, va cri­dar la meva atenció per un motiu: la plu­ri­dis­ci­pli­na­ri­tat i la trans­ver­sa­li­tat del tre­ball de Ballengée. És artista visual, biòleg i edu­ca­dor medi­am­bi­en­tal.

Com a biòleg, és inves­ti­ga­dor al depar­ta­ment de ciències biològiques de la Uni­ver­si­tat de Loui­si­ana (EUA). Estu­dia l’impacte sobre la vida marina del ves­sa­ment de petroli que es va pro­duir al golf de Mèxic el 2010, a la pla­ta­forma Deepwa­ter Hori­zon. És pos­si­ble que ho tin­gueu pre­sent per la pel·lícula Marea negra (2016), pro­ta­go­nit­zada per Mark Wahl­berg, Kurt Rus­sell, Kate Hud­son i John Malko­vich. Relata els fets tràgics que van des­en­ca­de­nar el ves­sa­ment.

En el dar­rer tre­ball científic publi­cat per Ballengée, a la revista espe­ci­a­lit­zada Bio­di­ver­sity Data Jour­nal, ha ana­lit­zat els efec­tes d’aquest ves­sa­ment durant un període de cinc anys sobre 77 espècies de pei­xos endèmics del golf de Mèxic.

La major part de tre­balls científics espe­ci­a­lit­zats, però, no arri­ben al públic gene­ral. No és el cas de Ballengée, que uti­litza la seva ves­sant artística per impli­car tot­hom en la lluita per sal­va­guar­dar la natura. S’ins­pira i uti­litza el mate­rial de la seva recerca per crear obres explícites i com­pro­me­ses amb l’eco­lo­gia, com per exem­ple una sèrie de foto­gra­fies d’amfi­bis trans­pa­ren­tats amb una tècnica que per­met veure els ossos i els cartílags a través de la carn, els quals pre­sen­ten defor­mi­tats del desen­vo­lu­pa­ment degu­des a influències medi­am­bi­en­tals. De fet, els seus pri­mers tre­balls científics abor­den aquesta temàtica. També prac­tica el dibuix i la pin­tura, on des­ta­quen qua­dres d’espècies extin­gi­des, i l’escul­tura feta amb ele­ments natu­rals. Hi ha obres seves expo­sa­des en trenta-tres museus, com ara el Museu d’Història Natu­ral de Nova York.

I, per acos­tar-se encara més al públic i por­tar les per­so­nes cap a la natura, diri­geix pro­jec­tes de ciència ciu­ta­dana, en els quals els matei­xos par­ti­ci­pants, a banda d’incre­men­tar la seva cul­tura científica, par­ti­ci­pen direc­ta­ment i acti­va­ment en la reco­llida de mos­tres i de dades per incre­men­tar el conei­xe­ment glo­bal sobre els eco­sis­te­mes dels indrets on viuen. Per sort, l’intel·lec­tual poli­facètic i, a més, com­promès amb la natura i la soci­e­tat, no és cosa del pas­sat.