Xavi Múrcia «in rock»

Després d'haver col·labo­rat en el pri­mer disc en soli­tari de la seva com­pa­nya, Mirna Vilasís, amb la qual va com­par­tir pro­jec­tes ja extints com ara Tra­lla i La Cobleta de la Selva –man­te­nen Sam­faina de Colors, per por­tar la poe­sia al públic infan­til–, ara a Xavi Múrcia li tocava debu­tar pel seu compte. «Tenia ganes d'explo­tar, de fer ser­vir un nou llen­guatge que em per­metés anar una mica més enllà. Volia fer una cosa més per­so­nal, un tipus de música que sé que no podria fer amb la Mirna. Vaig estar dub­tant entre les meves dues grans pas­si­ons, el fla­menc i el rock, i al final vaig triar aquesta última opció. Jo vaig començar amb això: als 18 anys, m'agra­dava molt el rock dels setanta.»

Han gra­vat el disc i també el toquen en directe Lluís Figue­ras (gui­tarra elèctrica), Albert Vila (baix i con­tra­baix) i Xarli Oli­ver (bate­ria), més el tècnic de so Kei Macias. Gra­vat als estu­dis 44.1 d'Aigua­viva, el disc ha estat produït per Mar­cel Case­llas. Tant la lle­tra com la música de totes les cançons del disc són de Xavi Múrcia, excepte les lle­tres de Sem­pre fos com ara, un tema amb text de Xevi Pla­nas que ja havien gra­vat amb Tra­lla, i Excés de pri­ma­vera, que adapta un poema de Palau i Fabre. «És un autor que lle­geixo sem­pre. I vaig triar aquest poema perquè va ser el que em va apun­tar un nou horitzó i em va ani­mar a fer el tren­ca­ment.» Un tren­ca­ment que, per Múrcia, és rela­tiu: «La base sem­pre és la cançó. Per exem­ple, la cançó fran­cesa ha fet molts apro­pa­ments al rock amb tota nor­ma­li­tat. Per mi, Elec­tro­cançó és una pro­posta molt honesta.»