Dau al Seth

Quan algú em demana con­sell sobre una novel·la gràfica sem­pre reco­mano l’obra de Seth (Onta­rio, Canadà, 1962). Ho faig perquè, més enllà del guió i el dibuix, Seth és un autor que sap crear atmos­fera: pots sen­tir les pal­pi­ta­ci­ons dels per­so­nat­ges produïdes per les seves angoi­xes, o notar l’entrada de vent glaçat per l’escletxa d’una fines­tra. Seth forma part d’una gran for­nada d’autors cana­dencs dels anys noranta, com Ches­ter Brown, Julie Dou­cet i Joe Matt, tots ells hàbils cop­sant la màgia i alhora el pate­tisme dels éssers humans. Són la gene­ració que van con­so­li­dar la novel·la gràfica com a herència del còmic inde­pen­dent dels vui­tanta que, al seu torn, s’havia ali­men­tat de l’under­ground ame­ricà. En aquesta ree­dició de La vida es buena si no te rin­des (Sala­man­dra) hi tro­bem, amb tot el gust d’una estètica i una manera de viure retro, un joc de rea­li­tats que no ho són però que et por­ten a la veri­tat. L’obra s’havia publi­cat com a sèrie entre els anys 1993 i 1996 a la revista Palo­oka­vi­lle, un pro­jecte impul­sat pel mateix autor.