Vaughn s’imposa

Hi ha camins que por­ten al des­as­tre, i Brad­ley Tho­mas, un exbo­xe­ja­dor que acaba de per­dre la feina, ho sap prou bé. Però la vida no li ha donat bones car­tes, només un físic impo­nent, pres­tat per l’actor Vince Vaughn, que ahir va ser a Fes­ti­val de Sit­ges. L’actor de Psyco, Los rom­pe­pe­lo­tas i la segona tem­po­rada de True detec­tive pro­ta­go­nitza Brawl in cell block 99, el segon llarg­me­tratge diri­git per S. Craig Zah­ler. Un cine­asta i escrip­tor que a Sit­ges juga a casa: el pri­mer film que va diri­gir, Bone Toma­hawk, es va endur tres pre­mis aquí fa dos anys, i hi té molts fans, com es va poder com­pro­var ahir.

Vince Vaughn va pre­pa­rar a fons el paper. Par­tia amb avan­tat­ges: és alt (1,96 m) i cor­pu­lent, i havia prac­ti­cat la boxa. “Vaig aixe­car peses per l’apa­rença i per tenir força física, que també era un ele­ment impor­tant–va expli­car en roda de premsa–. Jo he fet boxa, i em va anar bé per a les seqüències de lluita, va aju­dar que fos­sin flui­des.”

Vince Vaughn (Min­ne­a­po­lis, 1970) va des­criure el seu per­so­natge com algú que “sap que pre­nent les deci­si­ons que pren s’equi­voca, i després n’haurà de pagar les con­seqüències; però també és un noi que intenta de veri­tat tirar enda­vant, fer el cor­recte, tot i que a vega­des no és fàcil.”

L’actor explica que el pro­jecte el va atreure “pel guió i pel fet de tre­ba­llar amb S. Craig Zah­ler”. Li va va agra­dar molt Bone Toma­hawk, i aquest nou guió li va sem­blar “ori­gi­nal, cen­trat en els per­so­nat­ges i diver­tit”.

S. Craig Zah­ler va comen­tar: “Després de fer Bone Toma­hawk vaig tenir clar que no estic interes­sat a fer una cosa sobre la qual no tin­gui con­trol cre­a­tiu.” “He escrit vuit novel·les i més de 50 guions, tinc mol­tes idees, però vull fer-les de manera que em satis­fa­cin”, hi va afe­gir.

Jen­ni­fer Car­pen­ter encarna la dona de Vaughn, i l’ale­many Udo Kier, que ahir va rebre el premi d’honor Màquina del Temps, fa un per­so­natge secun­dari. El des­criu com “el paper més diabòlic” que ha lle­git en 50 anys de car­rera. Acos­tuma a repe­tir amb els direc­tors que li agra­den, i ja avança que pensa fer més pel·lícules amb S. Craig Zah­ler.

Brawl in cell block 99 es va veure en la Secció Ofi­cial Fantàstic a Com­pe­tició de Sit­ges, i sem­bla amb pos­si­bi­li­tats de premi. Però l’excés de violència del tram final del film no el fa apte per al gran públic. Ahir es va pre­sen­tar també La villana, film coreà amb ima­gi­na­ti­ves esce­nes d’acció (arrenca amb un pla seqüència sub­jec­tiu de la pro­ta­go­nista, que tomba dot­ze­nes de sica­ris amb espa­ses i cops) que s’alter­nen amb d’altres més dramàtiques.