Ser-hi i estar-hi

“Jo només faig la meva feina”, acla­ria en una con­ferència el metge de Lam­pe­dusa, Pie­tro Bar­tolo, en una xer­rada al CCCB fa uns mesos. L’actor Xicu Masó se li va apro­par i li va dema­nar fer una adap­tació de l’auto­bi­o­gra­fia Llàgimes de sal “per poder fer la meva feina” d’actor. Bar­tolo ha escrit un lli­bre i ha impul­sat un docu­men­tal perquè la gent ho sàpiga. Per això asse­gura que aquest és un nou holo­caust que, a diferència dels camps de con­cen­tració nazi, avui no es pot dir que no se sap. Aquest ves­pre s’estrena al Tea­tre de Salt i farà tem­po­rada a l’Espai Lliure del 20 d’octu­bre al 12 de novem­bre).

L’actor volia fer un mun­tatge que remogués l’espec­ta­dor i que, en sor­tir, se sentís obli­gat a aju­dar d’alguna manera. Per a això ha comp­tat amb la dra­matúrgia d’Anna Maria Ricart i la direcció de Miquel Gor­riz. La posada en escena alterna les refle­xi­ons del metge que, des de fa dècades, ha anat reco­llint les vides dels immi­grants i refu­gi­ats que esca­pen de la misèria i (des de fa uns anys) de la guerra de Síria en direcció a Europa. La pro­posta d’El metge de Lam­pe­dusa busca dig­ni­fi­car cada cas, sense aco­mo­dar-se en les estadísti­ques i les xifres que tre­uen el sen­tit més íntim dels tes­ti­mo­nis.

Per l’actor, la situ­ació de Bar­tolo és única perquè, tot i res­pec­tar la labor de les ONG (que van allà on hi ha una emergència), el metge fa 26 anys que tre­ba­lla a casa seva i que com­prova com s’ha trans­for­mat l’illa, quina és la soli­da­ri­tat dels seus con­ciu­ta­dans enu­me­rant i iden­ti­fi­cant cada alta i també cada mort que el cor­rent acosta a la platja. El monòleg evita les foto­gra­fies més sag­nants. Només el tes­ti­moni d’un home, can­sat, que no pot ni vol renun­ciar a la seva feina i al seu poble. Hi és i hi estarà. Fins al final.