cultura

Capitalitat

La memòria del col·lectiu gitano

Un poble dins d’un país

Un vídeo i una exposició a la biblioteca Pere Anguera recullen la història del poble gitano des del segle XV

Millorar la formació i l’educació són objectius del col·lectiu

En el marc de la desig­nació de Reus com a Capi­tal de la Cul­tura Cata­lana, la bibli­o­teca Pere Anguera acull, des de fa uns dies, l’expo­sició 600 anys del poble gitano a Cata­lu­nya. Una pro­posta que s’acom­pa­nya d’un vídeo que narra les prin­ci­pals dades sobre aquest poble, les seves vicis­si­tuds, la seva història i la seva rea­li­tat actual. “Tenim un pro­jecte en comú: tirar enda­vant el benes­tar de la ciu­tat i Cata­lu­nya”, va afir­mar l’alcalde de Reus, Car­les Pelli­cer, durant la pre­sen­tació, en què va tenir l’acom­pa­nya­ment de repre­sen­tants d’aquesta comu­ni­tat. Per la seva banda, Manel Car­bo­nell, tècnic de difusió i pro­moció del pla inte­gral del poble gitano de Cata­lu­nya, va fer èmfasi en la neces­si­tat de “pro­fes­si­o­na­lit­zar els joves” de la comu­ni­tat en base a “l’estudi i la for­mació” amb l’objec­tiu de garan­tir “la igual­tat d’opor­tu­ni­tats”. Pre­ci­sa­ment en el camp de l’accés a la uni­ver­si­tat per a majors de 25 anys, Car­bo­nell va des­ta­car que, tan sols en un any, s’ha pas­sat de 7 a 25 per­so­nes, una xifra que con­si­dera que cal con­ti­nuar incre­men­tant.

600 anys del poble gitano a Cata­lu­nya repassa la presència del poble gitano a Cata­lu­nya des que el 1415 es té constància de la pri­mera per­sona d’aquesta comu­ni­tat en ter­ri­tori de la Corona d’Aragó. Es tracta de Tomàs de Saba, que, l’esmen­tat any, va acon­se­guir un sal­con­duit del rei Alfons V a Per­pinyà. A banda del repàs històric, l’expo­sició recorre aspec­tes com ara l’asso­ci­a­ci­o­nisme femi­nista, la ves­sant artística, l’apor­tació al camp dels ofi­cis, etc. d’aquest poble en ter­res cata­la­nes.

Un poble dins d’una ciu­tat

Amb un 52% de presència d’alum­nat d’aquest poble al cen­tre que diri­geix, el Rosa Sen­sat de Reus, Elena Prats, va voler valo­rar, sobre­tot, els casos d’èxit, com ara el fet que, actu­al­ment, dues exa­lum­nes del cen­tre esti­guin fent estu­dis supe­ri­ors. “El pas a l’ESO és una etapa com­pli­cada” va expli­car. Un motiu per què el Rosa Sen­sat desen­vo­lupa dife­rents acci­ons “per acom­pa­nyar les famílies i els alum­nes” en la tran­sició entre la primària i l’ESO, com ara l’ano­me­nat “estudi assis­tit”. “Notem millo­res”, va con­cloure la direc­tora d’un cen­tre que, des del 2003, té un horari com­pac­tat per faci­li­tar l’apre­nen­tatge dels alum­nes. Mal­grat dife­rents mesu­res, “l’absen­tisme” con­ti­nua essent un pro­blema entre els infants en edat esco­lar del col·lec­tiu, segons Prats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia