cultura

Entrevista. Salvador Domènech

lluís llort. Pedagog i editor

“És un llibre transversal”

No és el pri­mer cop que ho diem en aques­tes pàgines: Sal­va­dor Domènech és un bon con­ver­sa­dor i sobre­tot escol­ta­dor, com ho demos­tren algu­nes de les seves obres. Doc­tor en peda­go­gia i espe­ci­a­lista en història de l’edu­cació a la Cata­lu­nya del segle XX, ara ens pre­senta La guerra amb ulls d’infant. Tres dia­ris i dos cen­te­nars d’escrits inèdits (Gre­gal), en què recull tex­tos d’infan­tesa d’Enric Gibert i de les ger­ma­nes Gene­rosa i Elena Arnau Pitarch. Memòries esco­lars que ens abo­quen a refle­xi­ons sobre la guerra i sobre l’essència humana.

Aquest lli­bre arriba en bon moment, perquè els nens (i adults) actu­als estan vivint una situ­ació que pot ser difícil de fer enten­dre...

Doncs sí, perquè les guer­res, malau­ra­da­ment, con­ti­nuen ben vigents al món. A casa nos­tra no tor­narà a haver-hi una guerra civil, però sí, pro­ba­ble­ment, més actu­a­ci­ons vio­len­tes de la Guàrdia Civil, que és un cos mili­tar. S’haurà de fer molta peda­go­gia de la pau i el diàleg a les aules i en l’àmbit fami­liar.

A qui va diri­git el seu lli­bre? Peda­gogs? His­to­ri­a­dors? Gent gran? Interes­sats diver­sos?

Puc fer ser­vir una paraula que es repe­teix sovint en par­lar del procés. És un lli­bre trans­ver­sal, per a totes les edats i con­di­ci­ons soci­als, perquè els fets que s’expli­quen són escrits fefa­ents de l’etapa repu­bli­cana, inclosa la Guerra Civil. I col­pei­xen amb més o menys grau segons la sen­si­bi­li­tat de cadascú.

En la trans­cripció s’han res­pec­tat alguns bar­ba­ris­mes. Quins cri­te­ris d’edició aplica?

Una per­sona que fa recerca històrica ha de res­pec­tar al màxim el text ori­gi­nal, sem­pre que no siguin fal­tes d’orto­gra­fia. Hem de pen­sar que alguns bar­ba­ris­mes fa vui­tanta anys s’empra­ven habi­tu­al­ment. I cada paraula vol dir una cosa en el con­text que s’escriu.

Com ha fet la tria de tex­tos? En tenia molts per esco­llir?

La majo­ria cons­ten al meu arxiu per­so­nal gràcies a dona­ci­ons; fa una qua­ran­tena d’anys que no he dei­xat de fer recerca pedagògica. Altres són extrets d’esco­les, sobre­tot de l’Escola del Mar i les seves excel·lents cròniques que fomen­tava el gran peda­gog Pere Vergés.

Com és que, per exem­ple les ger­ma­nes Arnau (Elena i Gene­rosa), con­ser­ven manus­crits de l’època i fins i tot dibui­xos que en algun cas ha incor­po­rat a l’edició?

Molt fàcil. El Grup Esco­lar Lluís Vives, on van estu­diar, els hi va donar. I aque­lles lli­bre­tes i dibui­xos són per a elles un tre­sor a pre­ser­var. Una part de la seva joven­tut és reco­llida en aquests docu­ments. I sense saber-ho, en recor­dar aque­lla etapa esco­lar reno­va­dora, van fer ser­vir el recurs de la resiliència per sor­tir-se’n de les penúries que van patir durant la post­guerra i la dic­ta­dura.

Al pròleg hi ha una cita d’un tinent coro­nel fei­xista que, en el con­text actual, posa la pell de gallina: “[...] a los del ‘hecho dife­ren­cial’, nues­tra noti­fi­cación de que han sido ven­ci­dos por la fuerza de las armas, y que si no qui­e­ren ser her­ma­nos de los otros españoles les impon­dre­mos la ley del ven­ce­dor [...]”. Han pas­sat 80 anys?!

Ben cert, no ho sem­bla! Ara el món els mira i han d’anar amb compte a fer ser­vir la violència extrema, però la llei del ven­ce­dor ens la noti­fi­quen cada dos per tres sacra­lit­zant una Cons­ti­tución feta manu mili­tari, que va per­pe­tuar que la casta fran­quista arribi fins avui dia. L’encer­tada citació de l’amic Salomó Marquès és una de les mol­tes que podríem tro­bar en el lli­bre negre de la relació d’Espa­nya amb els Països Cata­lans. I, des­gra­ci­a­da­ment, les cita­ci­ons con­ti­nu­a­ran

El tema dels refu­gi­ats també surt de manera freqüent al llarg del lli­bre...

La història mun­dial és plena de com­mo­ve­do­res rea­li­tats al res­pecte. Durant la Guerra Civil, Cata­lu­nya va ser un país d’aco­llida, com ho ha estat sem­pre. La coberta del lli­bre és d’una imatge d’un tríptic del Socors Roig Català, que diu: Una llar des­truïda, unes il·lusi­ons per­du­des; aquesta és la tragèdia del refu­giat. No puc dei­xar d’indig­nar-me quan veig milers de morts al Medi­ter­rani i tanta hipo­cre­sia euro­pea mirant a una altra banda.

En una entre­vista ante­rior ja em va dir “moriré anti­fei­xista”. A vostè, que es rela­ci­ona amb gent gran que van viure la guerra, la post­guerra i el fran­quisme, què li diuen dels moments actu­als?

Tenen il·lusió que, després de tants anys, puguem esde­ve­nir un Estat en forma de república. Però ja es veu com han reac­ci­o­nat: empre­so­nant el govern i judi­ci­a­lit­zant les idees. Saben que al davant no tenim només un opo­nent... Ho viuen amb inqui­e­tud i pre­o­cu­pació, perquè els que tenen la força bruta de les armes i de la Cons­ti­tución són ells.

La guerra amb ulls d’infant
Salvador Domènech
Pròleg: Salomó Marquès
Editorial: Gregal Maçanet de la Selva, 2017 Pàgines: 357 Preu: 20 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia