cultura

etcètera

núria puyuelo

Català als jutjats

Com que ja fa uns dies que l’inde­pen­den­tisme està en el punt de mira del procés judi­cial espa­nyol, repas­sa­rem alguns mots rela­ci­o­nats amb el món jurídic que, per desgràcia, últi­ma­ment van en boca de tot­hom i que es diuen incor­rec­ta­ment. Com que el català té poca tra­jectòria històrica en l’admi­nis­tració de justícia, encara es pro­du­ei­xen molts calcs del cas­tellà. Per usar-lo ade­qua­da­ment, és molt útil con­sul­tar el Manual de llen­guatge judi­cial, publi­cat el 2003 pel Depar­ta­ment de Justícia i Inte­rior.

Un dels verbs que sovint s’usen mala­ment és decre­tar. Aquest verb sig­ni­fica ‘orde­nar per mitjà d’un decret’ i no pas a través d’una reso­lució judi­cial. Per tant, direm que “La jut­gessa ha dis­po­sat presó pro­vi­si­o­nal per als vuit con­se­llers i el vice­pre­si­dent” i no “ha decre­tat presó”.

Una altra paraula jurídica incor­recta en català és auto. Auto només és l’abre­vi­a­tura d’automòbil i no es pot fer ser­vir en el sen­tit de reso­lució judi­cial, que és inter­lo­cutòria. Per exem­ple, “la inter­lo­cutòria de presó era con­junta per a tots els inves­ti­gats”, i no “l’auto de presó”. En canvi, autos en cas­tellà es tra­du­eix per actu­a­ci­ons en català, que és el con­junt de docu­ments que for­men un pro­ce­di­ment judi­cial (“Tra­me­teu les actu­a­ci­ons a l’Audiència”).

Un altre grup de parau­les que poden por­tar con­fusió són tes­ti­mo­niança, tes­ti­mo­ni­atge i tes­ti­moni. Totes tres són sinònimes quan fan referència a la trans­cripció total o par­cial d’un docu­ment ava­lada per un feda­tari, la prova d’alguna cosa o la decla­ració d’algú que ha vist o sen­tit una cosa per tal de pro­var un fet. Per exem­ple, “Us tra­meto aquest escrit amb la tes­ti­mo­niança (o tes­ti­mo­ni­atge o tes­ti­moni) de la inter­lo­cutòria”.

Els subs­tan­tius arxiu i arxi­va­ment també es poden con­fon­dre. Un arxiu és un con­junt de docu­ments o el lloc on es guar­den, i l’arxi­va­ment fa referència a l’acció d’arxi­var. Per exem­ple, direm “la fis­ca­lia s’oposa a l’arxi­va­ment de la causa” (i no “l’arxiu de la causa”).

Espe­rem que ben aviat puguem fer ser­vir el llen­guatge polític i no el judi­cial per par­lar del procés d’inde­pendència.

Sabíeu que...
El verb sobreseure es conjuga com seure, per tant el participi és sobresegut i no sobreseït.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia