L’ou i la gallina

Diuen que la huma­ni­tat no seria res (dis­cu­tir si és alguna cosa seria una altra reflexió dife­rent) si no és plan­tegés grans pre­gun­tes. Les matei­xes grans pre­gun­tes que també, diuen, s’han de plan­te­jar els escrip­tors si, a més d’obte­nir res­pos­tes filosòfiques, volen acon­se­guir pro­fun­di­tat nar­ra­tiva i emo­ci­o­nal.

A banda de les clàssi­ques “qui soc?”, “d’on vinc?”, “què faig?”, n’hi hau­ria una de menys­tin­guda però no menys impor­tant i trans­cen­den­tal, “què va ser pri­mer, l’ou o la gallina?”. Li sem­bla apícola i banal? Doncs no ho és gens. Si repassa la llista dels pre­mis lite­ra­ris veurà que cada vegada amb més freqüència van a parar a gent cone­guda d’altres camps no lite­ra­ris o bé a escrip­tors molt con­sa­grats i que venen molts lli­bres.

Quin és el motiu? Pot ser que les edi­to­ri­als no es vul­guin com­pli­car la vida i apos­tin per peri­o­dis­tes, artis­tes, ter­tu­li­ans, fri­quis diver­sos i gent que són carn de TV perquè, escri­guin el que escri­guin, ja por­ten d’entrada apa­re­llada una xifra de ven­des que hip­no­tit­zarà els com­pra­dors (no necessària­ment lec­tors) de lli­bres i que farà qua­drar el balanç anual sense esforços suple­men­ta­ris. O és tot el con­trari. Els peri­o­dis­tes, artis­tes, ter­tu­li­ans, fri­quis diver­sos i gent que són carn de TV ho són pels seus mèrits per­so­nals, per la seva vàlua indis­cu­ti­ble, por­ten la cre­a­ti­vi­tat i el geni gra­vats a l’ADN i facin de ter­tulià, facin d’escrip­tor o facin de lam­pista ho fan tot amb excel·lència i bri­llan­tor? Són famo­sos i valu­o­sos perquè sur­ten a la tele o sur­ten a la tele perquè són famo­sos i valu­o­sos? Què va ser pri­mer, l’ou o la gallina?