“Crec que era un llibre esperat perquè no existia un material així”

El fet que surti ara és cir­cums­tan­cial. Hem estat ben bé cinc anys tre­ba­llant-lo. Ha cons­tat d’un període de recerca i hem estat pen­dents que per­so­nes ens fes­sin arri­bar fotos, dibui­xos, escrits, etc. Ha tri­gat tant de temps a sor­tir perquè ha val­gut la pena fer-lo ben fet. Volíem que tingués una sèrie de con­tin­guts extres i per això hem hagut d’espe­rar que tot estigués a punt. El tempo de l’admi­nis­tració –és un lli­bre coe­di­tat entre ...i 15! Asso­ci­ació Cul­tu­ral i la direcció de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment de Mataró– és dife­rent del que pugui tenir una enti­tat. Ens hau­ria agra­dat pre­sen­tar-lo per les San­tes de l’any pas­sat però crèiem que no calia córrer.

Com a enti­tat sem­pre hem pretès fer publi­ca­ci­ons que siguin didàcti­ques i que ser­vei­xin tant per a l’àmbit fami­liar com l’esco­lar. Havia de ser una publi­cació molt divul­ga­tiva, per a tots els públics, molt visual i que servís com una guia per a tot­hom que vol saber alguna cosa més de les San­tes.

L’últim lli­bre que tenim de les San­tes va sor­tir fa deu anys, obra d’en Nico Gua­nya­bens, amb foto­gra­fies d’en Quim Puig. En aquest temps no ha sor­tit cap més lli­bre de les San­tes i ens sem­blava que calia. Crec que era un lli­bre espe­rat perquè no exis­tia un mate­rial així.

Sí. D’entrada vull agrair la col·labo­ració de tots els fotògrafs que hi han par­ti­ci­pat. També hi ha una part fotogràfica d’arxiu històric molt impor­tant que dona molt de valor al lli­bre.

Per exem­ple, en el cas dels gegants s’explica el casa­ment de la Toneta i en Maneló. D’en Maneló en par­ti­cu­lar, hi consta la notícia de l’antic gegant ano­me­nat Manueló que hi havia hagut a finals del 1700 a Mataró. De la geganta es narra la història d’en Lla­dre­fa­ves de Valls, que és el gegant negre que té la geganta i que, per tant, d’en Roba­fa­ves –el seu marit– no en deu ser fill... Com això hi ha dife­rents ele­ments.

Aquest lli­bre és una porta a qui vul­gui saber més coses de la festa major de Mataró. Però també és una porta a qui vul­gui des­co­brir els sons o veure els balls. Aquests codis por­ten, d’una banda, els vídeos dels dife­rents balls pro­pis de les figu­res i d’alguns dels actes. D’altra banda, també s’hi poden escol­tar les músiques dels balls i sons pro­pis de les San­tes, com les cam­pa­nes de Santa Maria, que es van gra­var l’any pas­sat. A més, també es poden veure i des­car­re­gar les par­ti­tu­res de la música de les dife­rents com­par­ses i balls.

No tenia sen­tit par­lar de les figu­res sense expli­car la festa pròpia­ment dita. Havíem de fer un repàs dels actes del dia a dia dels qua­tre blocs de la festa major. A més, al final hi ha una reflexió oberta de totes aque­lles enti­tats i col·lec­tius que estan fent actes durant les San­tes, alguns dels quals entren al pro­grama i d’altres no. Aquesta reflexió vol trans­me­tre que la festa és viva i que s’ha d’aca­bar d’adap­tar al que passa amb aquests col·lec­tius, com­par­ses i colles.

L’asso­ci­ació va començar a prin­ci­pis dels anys 2000 amb la volun­tat d’edi­tar a la ciu­tat mate­ri­als que actu­es­sin de suport per fomen­tar la peda­go­gia sobre les San­tes i les fes­tes en gene­ral de Mataró. Aquests mate­ri­als volíem diri­gir-los tant a l’àmbit fami­liar com esco­lar. Des del 2003 hem edi­tat diver­ses pro­pos­tes. És una enti­tat molt petita i sense socis, for­mada per per­so­nes que som molt acti­ves i vin­cu­la­des a l’àmbit esco­lar i a la cul­tura popu­lar. Tenim ganes de pro­duir per la ciu­tat.

L’encert que van tenir l’any 1975 va ser mirar què era allò essen­cial nos­tre i sobre això cons­truir. Crec que el punt de par­tida d’ara hau­ria de ser el mateix.

A vega­des ens embor­rat­xem de San­tes. Per­so­nal­ment sen­tir El Beque­tero a tot arreu em molesta, però en el fons pen­ses que és un bon ele­ment aglu­ti­na­dor. No pots estar tot l’any vivint de les San­tes.