Cinema Estrena

Eneko Sagardoy. se’n parla

Actor. Bernat Salvà

“Necessitava encarnar algú normal, sense cap pròtesi”

Als 24 anys, Eneko Sagar­doy (Durango, 1994) ha sal­tat a la fama amb el Goya al millor actor reve­lació pel seu paper de gegant a Han­dia. D’aquí a dues set­ma­nes el veu­rem en un altre film en basc, Erre­men­tari. El her­rero y el dia­blo, i acaba d’estre­nar Cuando dejes de que­rerme. En aquesta pel·lícula, tot­hom pensa que el seu per­so­natge va fugir, 34 anys enrere, però en rea­li­tat va ser assas­si­nat.

És casual que el seu per­so­natge a ‘Cuando dejes de que­rerme’ sigui de la seva mateixa ciu­tat, Durango?

És total­ment casual. Vaig fer el càsting sense saber-ho, i en lle­gir el guió em va sor­pren­dre, mai m’havia pas­sat. Va ser molt bonic. A més, el rodatge es va fer en gran part a la zona, a les mun­ta­nyes d’Urki­ola, que són pre­ci­o­ses... La pel·lícula mos­tra un Durango molt oníric, pro­fund, amb el bosc mera­vellós que tenim...

Com va plan­te­jar en poques esce­nes un per­so­natge tan impor­tant a la trama?

Ja sabia abans de rodar que els flash­backs són bas­tant des­a­graïts, perquè tallen el fil nar­ra­tiu pre­sent. És un per­so­natge que tota l’estona està a la vora de l’abisme. Em vaig cons­truir un back­ground per tenir on aga­far-me. I vaig pres­cin­dir bas­tant de la part del guió que se situa en el pre­sent [quan la filla inves­tiga la seva mort]. Sen­tia que feia una pel·lícula dife­rent a la que esta­ven rodant la majo­ria dels dies.

Què el va atraure del pro­jecte?

Poder encar­nar un per­so­natge nor­mal, sense cap pròtesi ni afe­gits, perquè aca­bava de rodar Erre­men­tari [hi fa de dia­ble] i Han­dia [fa de gegant]. A part, em sem­blava que tenia unes emo­ci­ons molt pro­fun­des, por­ta­des molt al límit, i és una per­sona que durant tota la pel·lícula es troba en una mena de cor­re­dor de la mort. Supo­sava un gran repte.

Amb els anys que por­tem sense acti­vi­tat d’ETA, és més fàcil par­lar-ne?
Em sem­bla impor­tant par­lar del pas­sat, i ETA en forma part. Aquesta pel·lícula és un thri­ller i una història d’amor, i si un dels ele­ments és ETA, per què no fer-ho? També s’ha rodat Lasa y Zabala o Fe de etar­ras. El cinema és per expli­car què passa avui en dia i també què va pas­sar.

‘Han­dia’, ‘Erre­men­tari’, ‘Cuando dejes de que­rerme’... Com viu aquest moment?

Molt con­tent! Ha estat una casu­a­li­tat que el tre­ball fet durant dos anys s’estreni tot alhora i s’hagi ajun­tat amb el premi Goya. És com si fos pri­ma­vera per a mi. A més, són pel·lícules molt dife­rents entre elles i m’han donat l’opor­tu­ni­tat de mos­trar a l’espec­ta­dor un ampli ven­tall del que puc arri­bar a fer, i a més poder for­mar part de dues pel·lícules en basc ambi­ci­o­ses. Per tant, em sento un pri­vi­le­giat.

Costa tre­ba­llar en pro­jec­tes en basc com ‘Han­dia’ i ‘Erre­men­tari’?

Fa uns anys pot­ser era més difícil, però jo, que tinc 24 anys, estic crei­xent sense cap tipus de com­plex en aquest sen­tit. He pro­ta­go­nit­zat aques­tes dues pel·lícules en basc que han estat ala­ba­des per la crítica i el públic, dues apos­tes de gèneres molt dife­rents. La meva per­cepció és que tenim una indústria molt sana, i que el públic res­pon. Jo crec que la gent veu una pel·lícula i la valora pel que explica, l’idi­oma passa a un segon pla. El llen­guatge cine­ma­togràfic és molt més poderós. Això no treu, evi­dent­ment, que em sem­bli un valor molt impor­tant fer pel·lícules en èuscar, és un idi­oma que ho ha tin­gut més difícil que altres. Per tant, tot el que es faci per nor­ma­lit­zar-lo i posar-lo en valor em sem­bla feno­me­nal.

Com va viure el moment del Goya, que a més és el pri­mer que es va lliu­rar?

Sí, ja em van avi­sar que seria el pri­mer premi, i estava molt nerviós quan va començar la gala. Quan van dir el meu nom va ser un moment de feli­ci­tat abso­luta, no ho podria expli­car amb parau­les. Només recordo el que sen­tia: que el meu cos tenia ganes de pujar a l’esce­nari i donar les gràcies a moltíssima gent que m’ha donat suport, sense dei­xar-me ningú.

‘Han­dia’ no es va endur els pre­mis a millor pel·lícula i direcció. Ho vau viure igual­ment com una festa?
Ho vam viure com una autèntica festa. Ja ho vivíem així en saber que teníem tretze nomi­na­ci­ons. Comptàvem que gua­nyaríem entre dos i qua­tre pre­mis Goya, gua­nyar-ne deu va ser una sor­presa abso­luta i una satis­facció molt gran. Van pre­miar depar­ta­ments tan dife­rents, que al final de la gala sentíem com si hagues­sin pre­miat el con­junt de la pel·lícula. El premi més gran és que hem tor­nat a 55 sales.

Quan van dir el meu nom als Goya va ser un moment de feli­ci­tat abso­luta, no ho podria expli­car amb parau­les



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia