Sacrifici sense fi

La revo­lu­cionària par­ti­tura de La con­sa­gració de la pri­ma­vera (1913), d’Igor Stra­vinski, evoca el ball d’una verge fins al seu defa­lli­ment: es el sacri­fici pagà per acon­se­guir la bene­volència dels déus. Balena blava, escrit per Vic­to­ria Szpun­berg i com­post per Raquel García-Tomás, parla del joc assassí que avui alguns joves prac­ti­quen fins a con­su­mar el suïcidi. Són dos sacri­fi­cis que la soci­e­tat entén avui que són inútils però que per­su­a­dei­xen pel seu tràgic roman­ti­cisme els ado­les­cents. Fins a 107 músics par­ti­ci­pen en aquest pro­grama doble, que fa un pont entre unes com­po­si­ci­ons que retra­ten un fet simi­lar en un segle de diferència. L’obra es repre­senta només el dis­sabte i el diu­menge: és una ocasió única poder escol­tar una vet­llada diri­gida per Edmond Colo­mer amb joves alum­nes de l’Esmuc.

Balena blava és un mono­drama (un for­mat musi­cal molt poc usual en què la inter­pre­tació musi­cal s’acom­pa­nya d’un text que recita, en aquest cas, una actriu) de 20 minuts de durada. Marta Ange­lat repre­senta una direc­tora d’ins­ti­tut que rep un llarg i mis­teriós mis­satge en què l’avi­sen que hi ha un alumne del cen­tre que està a punt de com­ple­tar el viatge del joc de la balena blava. Szpun­berg agra­eix un encàrrec que li ha permès d’expe­ri­men­tar amb la música. Un cop aca­bat el text hi va haver l’atemp­tat a les Ram­bles i Cam­brils i una de les edu­ca­do­res de Ripoll va escriure una carta en què refle­xi­o­nava perquè no ho havien detec­tat. Szpun­berg ha inclòs algu­nes d’aque­lles cites en el text final. La direc­tora (com la pro­fes­sora de Ripoll) és pre­senta com una altra víctima d’aquests sacri­fi­cis humans. La com­po­sició musi­cal ha eli­mi­nat els ins­tru­ments de vent de metall i de vent de fusta però ha inclòs un cor i música electrònica per no apa­gar la veu d’Ange­lat. Raquel García-Tomás cele­bra l’ocasió de pre­pa­rar una peça per a 70 músics. Si for­mal­ment ha vol­gut repe­tir la idea de Stra­vinski d’ator­gar sons con­crets a situ­a­ci­ons deter­mi­na­des que es repe­tien en el text de Szpun­berg, també ha mirat d’ins­pi­rar-se en la peça ori­gi­nal del com­po­si­tor rus, que res­soni sense que es pugui qua­li­fi­car de plagi.

La con­sa­gració de la pri­ma­vera té una durada de 35 minuts i no tindrà cap suport escènic, si no és el tre­ball amb la il·lumi­nació que pretén reforçar les tex­tu­res emo­ci­o­nals a par­tir dels colors pro­jec­tats al ciclo­rama. Xavier Abertí con­fia en el talent que està con­so­li­dant l’Esmuc. García-Tomás, de la pri­mera pro­moció de com­po­sició del cen­tre, farà una òpera del Tea­tre Reial de Madrid la tem­po­rada 2018/19, amb la dra­matúgia d’Helena Tor­nero, amb qui ja havien tre­ba­llat sobre la gen­tri­fi­cació a Dis­place.