Mirar el talent

Al cinema pre­fe­rim deter­mi­na­des temàtiques. A mi m’agrada un sub­tema que ano­me­na­ria pel·lícules que trac­ten sobre el talent artístic. Trobo emo­ci­o­nant, per exem­ple, l’escena final de Billy Elliot, quan el jove ballarí surt a l’esce­nari i fa un salt espec­ta­cu­lar, que fins i tot com­mou el seu pare, un miner que sem­pre es va opo­sar que el seu fill es dediqués a la dansa. Si pugem de nivell, ¿qui no recorda la ino­bli­da­ble escena de Sali­eri mirant, tras­bal­sat, les par­ti­tu­res de Mozart a la pel·lícula de Milos For­man?

Fa pocs dies he tor­nat a mirar el talent de prop, en aquest cas, d’un pin­tor. Em refe­reixo a Rubens i als seus esbos­sos pre­pa­ra­to­ris, que es poden veure en una expo­sició al Museu del Prado. Pel gust actual, els temes de Rubens són menys moderns que els de Rem­brandt, Velázquez i Ver­meer. Però si ens cen­trem en allò que és la cre­ació de la imatge i la seva ràpida plas­mació damunt d’un paper o d’una tela amb pin­zells i pin­tura a l’oli, l’habi­li­tat, ver­sa­ti­li­tat, pro­duc­ti­vi­tat, qua­li­tat i apa­rent faci­li­tat amb què estan pin­tats aquests estu­dis pre­pa­ra­to­ris, admet poques com­pa­ra­ci­ons. L’expo­sició és una exhi­bició de talent que et deixa boca­ba­dat.

Em comu­ni­quen que aquest suple­ment, Cul­tura, no tor­narà a sor­tir. Aquest, doncs, és últim arti­cle de La mirada atenta. No sé si he tin­gut gai­res lec­tors ni què han pen­sat els que m’han lle­git, però la meva intenció sem­pre ha estat acon­se­guir escriure en 1.600 espais uns tex­tos interes­sants i esti­mu­lants. Espero que tots els que ens agrada mirar l’art amb atenció puguem con­ti­nuar tro­bant-nos en un altre lloc.