Festa, poesia i lluita

Segona jor­nada entre mul­ti­tuds, diven­dres al fes­ti­val Acústica, que va omplir lite­ral­ment el cen­tre de Figue­res, sobre­tot al vol­tant dels seus qua­tre esce­na­ris i els diver­sos espais satèl·lits que com­ple­ten la seva oferta lúdica i gas­tronòmica. L’Acústica es con­firma, un any més, com una gran festa popu­lar de comiat d’estiu, però que té la vir­tut d’inte­grar pro­pos­tes artísti­ques que van molt més enllà dels tòpics sonors de les fes­tes majors. Diven­dres, a l’Acústica va haver-hi molta festa, sí, però també bones dosis de poe­sia i rei­vin­di­cació. De fet, la jor­nada va començar al ves­pre al gran esce­nari de la Ram­bla amb un con­cert de Buhos en horari fami­liar, on van can­tar a Bar­ce­lona, “la que un 12 d’octu­bre sent ver­go­nya ali­ena”, davant d’un públic inter­ge­ne­ra­ci­o­nal que va il·lumi­nar el cap­ves­pre amb llu­me­tes de mòbil. I el mateix esce­nari gai­rebé es va col·lap­sar cap a les 11 de la nit amb l’actu­ació d’Alfred García, sor­git de la fac­to­ria d’Ope­ración Triunfo però capaç d’obrir el seu con­cert amb una potent versió d’Insur­rección d’El Último de la Fila, des­co­berta trenta anys després per unes fans molt joves i entre­ga­des, algu­nes de les quals s’havien ins­tal·lat a pri­mera hora del matí davant de l’esce­nari per estar més a prop del seu ídol.

A la 1 de la mati­nada, Els Catar­res van obrir amb Mar­tina l’últim gran con­cert de diven­dres a la Ram­bla, ben entre­nats després de tot un estiu ple de bolos, però abans de la seva gran revet­lla, va haver-hi també un moment per recor­dar els pre­sos polítics i els exi­li­ats: davant d’una pan­carta que recla­mava en anglès la seva lli­ber­tat, des­ple­gada per mem­bres d’Òmnium i de l’ANC, el can­tant figue­renc Joanjo Bosk va lle­gir una carta que Jordi Cui­xart li va fer arri­bar quan va actuar fa uns dies a la presó de Lle­do­ners (“La música ens fa sen­tir alguna cosa que s’apropa a la idea abso­luta de lli­ber­tat”) i tot seguit Laura Puig, filla del con­se­ller Lluís Puig, també va fer arri­bar al públic de l’Acústica les seves parau­les: “Aquells que ens volen muts ara estan espan­tats per la força del nos­tre poble.”

Prèvia­ment, Joanjo Bosk ja havia ofert a la plaça de la Pal­mera un con­cert far­cit de poe­sia, memòria i incon­for­misme, molt ben acom­pa­nyat per les gui­tar­res de Lluís Costa i Lluís Figue­ras i els tam­bors de Toni Molina. Des de la bal­co­nada del tea­tre El Jardí (“Em sento com el Papa!”) l’islandès Hall­dor Mar va crear tot sol nous ponts entre Cata­lu­nya i el món, abans que Serial Killerz (DJ i bate­ria) cre­es­sin la il·lusió que estàvem escol­tant AC/DC i Nir­vana.

A la plaça Cata­lu­nya la poe­sia i les bones melo­dies van con­ti­nuar amb una altra impe­ca­ble actu­ació del gegant Joan Dausà i uns Mis­hima que van tocar ínte­gra­ment el seu immens Set tota la vida, per cele­brar els seus 10 anys, en un llarg i emo­ci­o­nant con­cert que van com­ple­tar amb altres 14 temes per saciar la set dels seus segui­dors.