I ara, Tintín en aranès

Quan es va estre­nar Tintín i el mis­teri del toisó d’or (1961), la pri­mera pel·lícula de Tintín amb per­so­nat­ges reals, un nen va escriure a Hergé estra­nyat de com par­lava Tintín. No li agra­dava com ho feia. Fins aquell punt arri­bava la inte­ri­o­rit­zació dels diàlegs i refle­xi­ons sor­ti­des de la boca i el pen­sa­ment del jove repor­ter. Pot­ser el fet de que hagi estat traduït, fins ara, a 116 idi­o­mes i dia­lec­tes ha aju­dat força a l’èxit d’un per­so­natge que, en l’inici, tenia un caràcter molt local, molt brus­sel·lès. Ara, amb una ini­ci­a­tiva con­junta de les edi­to­rial Tri­lita Edi­ci­o­nes i Zephy­rum Edi­ci­o­nes, s’ha acon­se­guit que Mou­lin­sart, que ges­ti­ona els drets del per­so­natge, auto­ritzi la publi­cació de tots els àlbums de Tintín en diver­sos idi­o­mes i dia­lec­tes de l’Estat: gallec, basc, aranès, valencià, castúo (dia­lecte del cas­tellà par­lat a Extre­ma­dura) i ara­gonès (par­lat sobre­tot a les valls piri­nen­ques i que també es coneix com a fabla ara­go­nesa).

En gallec i basc ja havien estat publi­cats, però actu­al­ment no es ree­di­ta­ven. L’edició serà entre 1.000 i 1.600 exem­plars, segons la implan­tació de la llen­gua. El pri­mer títol serà Les joies de la Cas­ta­fi­ore, que estarà a les lli­bre­ries per Nadal. La tria del títol no ha estat una opció de les dues edi­to­ri­als cata­la­nes, sinó que així ho va impo­sar Mou­lin­sart. Cada any en sor­ti­ran dos exem­plars coin­ci­dint amb Sant Jordi i el Saló del Còmic i amb Nadal.

Pel lli­bre­ter i edi­tor de Tri­lita Edi­ci­o­nes Albert Mes­tres, aques­tes edi­ci­ons tenen una doble funció: “Apro­par l’obra a la parla de la gent i també al públic col·lec­ci­o­nista.” Efec­ti­va­ment, arreu del món hi ha autèntics fans de Tintín que col·lec­ci­o­nen totes les edi­ci­ons en llengües dife­rents. Per Mes­tres, la part deli­cada de l’edició han estat les tra­duc­ci­ons. “Totes són nor­ma­ti­ves”, explica. L’ara­nesa porta el títol d’Es jòies dera Cas­tafiòre i l’ha feta l’acti­vista per la llen­gua, la música i la cul­tura ara­ne­ses Tònho Cas­teth, que de ben jove­net va des­co­brir Tintín en les edi­ci­ons en francès. “M’he cenyit bas­tant a la lite­ra­li­tat, però en cert casos he inten­tat adap­tar el llen­guatge a la rea­li­tat ara­nesa.”

Un dels casos adap­tats és el del renec més popu­lar de Had­dock: llamp de llamps, en català, rayos y cen­te­llas, en cas­tellà, i ton­nerre de Brest, en la versió ori­gi­nal, que és la que va lle­gir Cas­teth. La versió fran­cesa no es refe­reix que a Brest, loca­li­tat de la Bre­ta­nya fran­cesa, troni més fort, sinó al fet que hi havia una presó d’on era molt difícil esca­par. Quan els car­ce­llers se n’ado­na­ven, dis­pa­ra­ven un canó que adver­tia de la fugida. El seu soroll era més potent que qual­se­vol tro. D’aquí ve la dita.

El tra­duc­tor ho ha traduït com a trons deth Mont­lude. El Mont­lude és una mun­ta­nya que es troba a l’Aragó i que es pot veure des de la vall d’Aran, que actua com a caixa de res­sonància quan hi ha una bona tro­nada en aquesta mun­ta­nya.

Si tenim en compte que el segon film de Tintín amb per­so­nat­ges reals, Tintín i el mis­teri de les taron­ges bla­ves, pas­sava a València, no li serà difícil adap­tar-se a la parla valen­ci­ana.

Després del pri­mer volum d’enguany, es publi­ca­ran dos títols més en cada llen­gua. Els de l’any vinent seran dos àlbums que for­men part d’un díptic: Objec­tiu: la Lluna i Hem cami­nat damunt la Lluna. La publi­cació dels lli­bres coin­ci­dirà amb els 50 anys de l’arri­bada de l’ésser humà a la Lluna, motiu per què Cos­mo­Caixa Bar­ce­lona orga­nit­zarà una expo­sició amb Tintín amb un paper relle­vant i l’acti­vi­tat 50 anys de la huma­ni­tat a la Lluna. Història dels viat­ges lunars. Tintín va tre­pit­jar la Lluna per pri­mer cop l’any 1952, per això va retre un home­natge a tot el pro­jecte de l’Apol·lo XI amb una il·lus­tració en què Tintín, Had­dock, Milú i Tor­nas­sol, amb un anacrònic ram de flors de ben­vin­guda, rebien Arms­trong a la Lluna. Hergé també va dibui­xar una his­to­ri­eta en blanc i negre del següent viatge a la Lluna amb la nau Apol·lo XII, segon vol tri­pu­lat al satèl·lit. Aquest còmic va ser publi­cat per pri­mer cop al set­ma­nari francès Paris Match. Ho va fer el novem­bre del 1969.