El jo és el tu

“Som exac­ta­ment sem­blants.” Ser­gio Blanco és un dra­ma­turg i direc­tor que cons­tru­eix a par­tir del seu jo, però no per cap volun­tat nar­ci­sista, sinó per ser el mirall dels espec­ta­dors. Acci­ona parts de la seva història que fic­ci­ona (en rea­li­tat el seu pare és viu, acla­reix, tot i que l’obra digui el con­trari) per des­per­tar uni­ver­sos comuns en els altres. El bra­mido de Düssel­dorf es repre­senta demà a El Canal (18 h) al Tem­po­rada Alta.

A la peripècia, el pro­ta­go­nista viatja a Düssel­dorf amb el seu pare per tres pos­si­bles situ­a­ci­ons. No es deixa clar quina de les tres raons és veri­ta­ble­ment: assis­tir a la inau­gu­ració d’una expo­sició sobre Peter Kürten –un assassí en sèrie cone­gut pel vam­pir de Düssel­dorf–; sig­nar un con­tracte per fer guions d’una pel·lícula por­nogràfica, o pro­ce­dir a la seva con­versió al juda­isme per mitjà de la seva cir­cum­cisió a la famosa sina­goga de Düssel­dorf. Blanco indica que els qua­tre temes tenen el mateix pes en l’obra i que això li per­met par­lar de la violència, del desig i l’amor i del més enllà.

Tem­po­rada Alta i el dra­ma­turg estan tre­ba­llant per cons­truir un pro­jecte que vin­culi artis­tes cata­lans en alguna de les seves cre­a­ci­ons. Blanco està molt satis­fet de la pre­sen­tació de Kas­san­dra, diri­git per Sergi Bel­bel i que fins demà està en car­tell a la Sala Tallers del TNC (després d’estre­nar-se al Tem­po­rada Alta). Fa pocs dies, ell mateix va repre­sen­tar Car­to­grafía de una des­a­pa­rición, una recerca d’ell sobre Brossa. Diu que, a par­tir d’aquest tre­ball, ha començat a estu­diar català. Filòleg uru­guaià que des dels 19 anys viu a París, sent un vin­cle amb la cul­tura cata­lana.