Geografia templera
Ramon Prior publica ‘Les línies de Déu’, on mostra com 180 punts de la geografia catalana vinculats a l’orde del Temple dibuixen l’arbre de la vida de la càbala jueva
A l’informàtic i empresari gironí Ramon Prior i Tió l’apassionen la història, els mapes i... caminar: fa llargues travessies a peu amb companys i, quan tornen a casa, repassen les rutes i, de vegades, les comparteixen a Wikiloc . “Així vaig començar a veure que, en determinats trajectes, hi havia alguna raó de ser que connectava diversos punts”, explica Prior, que a final de març publicarà el llibre Les línies de Déu. L’objectiu secret dels templers, gràcies en part a una campanya de micromecenatge a Verkami que ha assolit en pocs dies l’objectiu econòmic marcat. Aquests mecenes seran els primers als quals l’autor farà arribar el llibre, que en principi no tindrà distribució convencional a través de les llibreries.
A Les línies de Déu, Prior ha aconseguit entrellaçar uns 180 punts geogràfics de tot Catalunya –de fet, des del Rosselló, al nord dels Pirineus, fins al Maestrat, entrant ja al País Valencià– a través d’unes línies que reprodueixen l’arbre de la vida de la càbala jueva: una estructura hexagonal en què els punts d’intersecció són els anomenats sefirot. I qui va dissenyar aquesta enorme estructura sobre el territori català? Segons Prior, van ser els membres de l’orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, més conegut com l’orde del Temple, que van portar de Terra Santa i dels seus contactes amistosos amb els jueus el coneixement suficient –“Potser algun mapa o determinades instruccions”– per desplegar un projecte en què Prior no veu un novel·lesc rerefons conspiratiu, ni res relacionat amb poders terrenals subterranis, sants grials, tresors amagats o connexions amb marcians, sinó una dimensió purament mística i espiritual. “Relacionats amb aquests 180 punts he trobat tota una sèrie de persones al llarg dels últims mil anys per a les quals l’existència de Déu és fonamental a la seva vida: sants, beats, místics, santons, etc. Jo, personalment, ni justifico l’existència de Déu ni tot el contrari, però reconec que m’interessa que sí que existeixi perquè sustenta la teoria que plantejo en el llibre”, diu Prior, que ha dedicat a aquesta recerca quatre anys de feina a temps parcial, amb el suport de la cartografia digital actual, que li ha permès per projeccions amb un marge d’error mínim, gairebé de centímetres.
Prior no només ha investigat espais històricament vinculats als templers com ara la comanda del Masdéu, al Rosselló, i la casa del Temple d’Aiguaviva (Gironès) –en alguns casos, amb importants jueries a prop–, sinó també altres recintes que tenen lligams “no tan evidents, molt més discrets” amb els templers, com ara la comanda de Sant Llorenç de les Arenes (Foixà, Baix Empordà), “de la qual no està del tot documentada la seva pertinença a l’orde del Temple”.
Els templers van acumular molt poder i possessions, fins que el papa Climent V va dissoldre l’orde, el 1312. Per Ramon Prior, però, no acaba aquí la història del Temple, almenys a Catalunya. “Les conseqüències de tot això arriben fins avui mateix i hi ha gent que n’està al cas, del que plantejo en aquest llibre, com a descendents directes o hereus de les propietats interconnectades”, assegura l’autor, que informa sobre l’evolució del projecte a través del web lesliniesdedeu.cat .