Cinema

El cinema en català cau al 2%

El nombre d’espectadors de les pel·lícules en versió original, doblada i subtitulada en la nostra llengua han suposat el 2018 el percentatge més baix dels darrers 20 anys

La Plataforma per la Llengua reclama “que la llei del cinema es comenci a aplicar”

El cinema es con­so­lida com l’últim gran àmbit en què el català està lluny de la nor­ma­lit­zació. Després de 39 anys de governs autonòmics i polítiques lingüísti­ques, el per­cen­tatge de públic de cinema en català durant el 2018 (sumant versió ori­gi­nal, doblat i sub­ti­tu­lat en català) va bai­xar fins al 2,08%, la xifra més baixa des del 1999. Així es desprèn de les xifres pro­vi­si­o­nals faci­li­ta­des per l’Ins­ti­tut Català de les Empre­ses Cul­tu­rals (ICEC), que depèn del Depar­ta­ment de Cul­tura, amb un 91% de dades pro­ces­sa­des.

Fonts de l’ICEC indi­quen que els ajuts a la pro­ducció i a l’exhi­bició en català s’han man­tin­gut, però l’assistència d’espec­ta­dors depèn molt dels títols de més èxit. Fran­cisco Var­gas, direc­tor de l’Audi­o­vi­sual de l’ICEC, explica a aquest diari que “quan una pel·lícula fun­ci­ona a la taqui­lla, ho fa de manera con­tun­dent, i el públic es con­cen­tra en molt poques pel·lícules”. Això explica els bons resul­tats del cinema en català d’anys com el de l’estrena de Pa negre (2010) o d’Estiu 1993 i Incerta glòria (2017).

Fran­cisco Var­gas asse­nyala altres fac­tors per expli­car els pocs espec­ta­dors de cinema en versió ori­gi­nal en català, com “la sobre­o­ferta de pro­duc­ci­ons; el risc que suposa per als pro­duc­tors, que veuen més pos­si­bi­li­tats en mer­cats més grans, i el fet que la VO cata­lana ha dei­xat de ser una rei­vin­di­cació, forma part de la nor­ma­li­tat”. Però insis­teix que hi ha més ajuts per al cinema rodat en català.

En aquest 2,08%, però, és molt més impor­tant l’impacte del doblatge, perquè les majors de Hollywood con­tro­len més del 70% del mer­cat. En aquest punt, Var­gas diu que s’ha man­tin­gut la mateixa política: “Des de la impug­nació de la llei del cinema es va optar pel diàleg i per un acord que segueix vigent. L’acord amb Fedi­cine parla del doblatge de vint i escaig pel·lícules a l’any i això es manté, hi ha una comissió de segui­ment d’aquest acord.”

Si bus­quem a l’heme­ro­teca, hi ha un altre acord, sig­nat el 26 de setem­bre del 2011 per l’ales­ho­res con­se­ller de Cul­tura Fer­ran Mas­ca­rell, Fedi­cine [que repre­senta els interes­sos de les majors de Hollywood] i el Gremi d’Empre­sa­ris de Cine­mes de Cata­lu­nya, que par­lava d’un aug­ment pro­gres­siu de l’oferta de cinema en català fins al 50% el 2018. L’objec­tiu es va fle­xi­bi­lit­zar el 2014, quan es va tor­nar a tra­mi­tar la llei del cinema, perquè la Comissió Euro­pea exi­gia alguns can­vis, i, a més, la crisi va fer que la Gene­ra­li­tat no pogués apor­tar els diners neces­sa­ris per al doblatge.

Per­cen­tatge molt baix

En tot cas, les xifres són molt bai­xes, fins i tot molt allu­nya­des del 25% de quota que esta­blia una sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre la llei del cinema. Gemma Ponsa, cap de l’àmbit de cul­tura, lleure i joven­tut de la Pla­ta­forma per la Llen­gua, recorda que “partíem d’una situ­ació molt precària, mai hem arri­bat al 5% de cinema en català”, i denun­cia que “ens tro­bem amb un pano­rama molt dife­rent del que pre­veu la llei”. “Ja han pas­sat els cinc anys i els dos de pròrroga perquè el sec­tor s’adapti a les obli­ga­ci­ons de la llei, que pre­veia un 50% en l’actu­a­li­tat, amb una oferta paritària de català i cas­tellà. El TC va ava­lar la llei el 2017, res­trin­gint l’obli­gació de dis­tri­buir i exhi­bir en català al 25%, en lloc del 50%; però estem par­lant d’una diferència abis­mal entre el 3% en català i el 25% que hau­ria de ser obli­ga­tori.”

La llei del cinema es va apro­var amb una àmplia majo­ria par­la­mentària, amb 117 vots a favor (CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) i 18 en con­tra (PP i Cs). “És un pro­blema de des­ple­ga­ment de la llei i el regla­ment, és una res­pon­sa­bi­li­tat del govern. El que dema­nem és que aquesta llei es comenci a apli­car. Aquesta situ­ació és anor­mal, no passa amb altres legis­la­ci­ons.”

Gemma Ponsa també denun­cia que es donen “ajuts desor­bi­tats” a les dis­tribuïdores pel doblatge, que donen molt poc ren­di­ment. També es queixa que “hi ha pocs diners, i l’ICEC i TV3 en donen molts a pro­duc­ci­ons en cas­tellà i altres llengües; evi­dent­ment això reper­cu­teix en les pro­duc­ci­ons en català”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia