La gran alternativa

Cap als vui­tanta i de camí als noranta el còmic ame­ricà que no trac­tava de super­he­rois, i que es va ano­me­nar com la música del seu temps, inde­pen­dent, era hereu del que havia estat el còmic under­ground dels sei­xanta amb autors de referència com Robert Crumb. La coin­cidència dels dos cor­rents es tro­bava en el fet que els per­so­nat­ges dels dos cor­rents eren uns ina­dap­tats, però si bé els fills de la con­tra­cul­tura inten­ta­ven fugir de la soci­e­tat, els fills de l’era Rea­gan eren mar­gi­nals per la seva inca­pa­ci­tat de poder-se adap­tar al sis­tema.

Daniel Clowes forma part d’aque­lla gene­ració d’autors de còmic en què podríem inte­grar Peter Bagge, els ger­mans Her­nan­dez o Chris Ware. Aquest dies ha estat a Bar­ce­lona con­vi­dat pel Comic Bar­ce­lona.

“La nos­tra gene­ració surt de l’under­ground que es basa en còmics indi­vi­du­als, però jo no soc un hipy, se’ns ha defi­nit com a còmics alter­na­tius, inde­pen­dents, però tam­poc m’agrada aquesta defi­nició, pre­fe­reixo molt més la idea de no tenir un nom.”

Tot i que reco­neix l’herència under­ground, Clowes es des­marca de la manera de fer dels autors dels sei­xanta: “Quan jo començava a dibui­xar tenia la sen­sació que el còmic under­ground havia estat un feno­men bes­tial que havia venut mili­ons d’exem­plars, però que quan van des­a­parèixer no havia que­dat res, que hi havia un buit en el món del còmic tret del la his­to­ri­eta comer­cial de super­he­rois.” També té la sen­sació que “la meva gene­ració vam créixer lle­gint còmic con­tra­cul­tu­ral però no volíem fer còmic de dro­gues i sexe i el que ens interes­sava era explo­rar més la fron­tera del que es podia fer amb el còmic i dibui­xar vinye­tes per par­lar dels nos­tres temes i explo­rar altres racons de la vida i crear el nos­tre propi movi­ment”. Aquesta línia de con­tinuïtat del còmic ame­ricà que no són super­he­rois diu que s’ha per­dut. “Els nos­tres lec­tors no conei­xen el còmic under­ground. Hi ha una gene­ració d’autors que tenen el punt de par­tida per fer les seves cre­a­ci­ons en els còmics que van fer nosal­tres”, explica.

Els per­so­nat­ges de Daniel Clowes són gent cor­rent però amb un punt d’inco­mo­di­tat amb la resta, els costa tro­bar el seu encaix. Viuen una vida cor­rent i nor­mal, amb fets cor­rents i nor­mals, però sense d’aca­bar d’enten­dre el seu sen­tit de la vida. “Es tro­ben al llin­dar , volen enca­bir-se en la nor­ma­li­tat de la soci­e­tat però no aca­ben de fer-ho”. Una de les seves obres més popu­lars és Ghost World, que va ser adap­tada al cinema. “L’adap­tació em va pro­duir una sen­sació estra­nya, quan estava al cinema veient-la, obser­vava com el meu món pas­sava davant dels meus ulls. Va ser estrany però em va sem­blar cor­recta.”

La per­ple­xi­tat dels seus per­so­nat­ges de sem­pre, la mos­tra ara davant el man­dat del pre­si­dent del seu país Donald Trump: “Si alguns dels meus còmics més vells eren una visió exa­ge­rada del que veia al món en aquell moment, mai hau­ria fet un còmic com el que ara repre­senta Donald Trump, i si l’hagués fet, hau­ria estat com una exa­ge­ració extrema de demos­trar la infan­ti­lit­zació o el caràcter estúpid de la soci­e­tat.”