Música

Viure per escriure

Jordi Casals publica ‘Ratafia Supernova’, la seva tercera novel·la i primera en català, una vibrant ‘road story’ situada a l’Empordà

“Escriure en català em feia respecte. Ara em sento com si fos la meva primera novel·la”

“El lli­bre pot sem­blar una ani­ma­lada en una pri­mera capa, però jo n’hi he posat mol­tes”, adver­teix Jordi Casals i Merchán (Bar­ce­lona, Nou Bar­ris, 1976) sobre la seva ter­cera novel·la, Rata­fia Super­nova, que és també el seu debut lite­rari en català, després de Muerte por funky (2013) i Tele­cas­ter Cir­cus (2016), també publi­ca­des per Laer­tes . El canvi de llen­gua té diver­ses expli­ca­ci­ons: “Després de Tele­cas­ter Cir­cus, que per a mi va repre­sen­tar una certa catarsi emo­ci­o­nal, volia fer una cosa dife­rent. A més, després de dues novel·les ambi­en­ta­des a Bar­ce­lona, aquesta passa en dife­rents esce­na­ris empor­da­ne­sos, com ara Roses, Cadaqués, la Bis­bal i Figue­res, i en aquest con­text el cas­tellà em sonava molt més forçat. La veri­tat és que escriure en català em feia molt de res­pecte. Ara gai­rebé em sento com si hagués escrit una pri­mera novel·la”, diu aquest lli­cen­ciat en filo­lo­gia hispànica que viu a l’Empordà des del 2001 i dona clas­ses de llen­gua i lite­ra­tura a l’ins­ti­tut Ale­xan­dre Deu­lo­feu de Figue­res.

Rata­fia Super­nova narra la història d’un jove empor­danès de 23 anys que vol ser escrip­tor i està “fas­ci­nat pel rea­lisme brut”. Assis­teix a un taller d’escrip­tura cre­a­tiva de l’Aula de Lle­tres de Girona i lliura a la pro­fes­sora (“una escrip­tora bas­tant famosa”) una novel·la negra pro­ta­go­nit­zada per “detec­tius, ion­quis i un grup de noies que tre­ba­llen d’espe­ci­a­lis­tes de cinema d’acció”. La res­posta d’ella és que la novel·la no està mala­ment del tot, però es nota que l’ha escrit “d’oïdes”, sense haver expe­ri­men­tat prèvia­ment res del que hi des­criu. Així que ell, “obses­si­o­nat amb dei­xar una gran obra als 27 anys” –una referència al cèlebre club fúnebre dels 27, el de Jim, Janis, Jimi, Kurt i Amy–, pren la decisió de sor­tir a la car­re­tera, per “endin­sar-se en el món de l’hampa altem­por­da­nesa durant tres dies, a la recerca de la veri­tat literària”. El rere­fons no és nou: molts autors citats pel pro­ta­go­nista (no sem­pre en posi­tiu), de Bal­zac a Bukowski, han defen­sat que “la rea­li­tat ha de ser la base de la novel·la”. “Jo també ho subs­cric”, afirma Casals, que en tot cas no s’iden­ti­fica gens amb el pro­ta­go­nista –“És un dels per­so­nat­ges menys simpàtics que he fet”– per més que uti­litzi per pri­mer cop la pri­mera per­sona. I aquí torna a aparèixer l’obsessió per una llen­gua viva: “Sobre­tot no volia que es notés que era algú de 43 anys par­lant per boca d’un noi de 23. Per això vaig con­sul­tar amb alguns mil·leni­als cul­ti­vats si ells par­len com ell.”

Ja des del títol, una aclu­cada d’ull al Cham­pagne Super­nova d’Oasis –i a un còctel explo­siu–, Rata­fia Super­nova està far­cit de noms i referències de tot tipus, mol­tes de musi­cals: per exem­ple, els capítols estan titu­lats amb cançons, “algu­nes que fins i tot odio, però que els sin­te­tit­zen”. També hi apa­reix citat de pas­sada Komando Mori­les, grup del qual Jordi Casals va ser voca­lista, i el dibui­xant de còmics Jack Kirby, que va donar nom a una altra de les aven­tu­res musi­cals de l’autor, El Impa­si­ble Jack Kirby.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia