Cinema

Estiu de càmeres i acció

Neus Ballús roda amb tres lampistes ‘Sis dies corrents’, David Verdaguer és el protagonista d’‘Uno para todos’ i Lleida acull part de la filmació de ‘Las niñas’

“Els docents poden marcar la vida dels nens d’una manera increïble”, diu David Verdaguer

Neus Ballús va tren­car esque­mes fa sis anys amb La plaga, un docu­men­tal que va anar a la Ber­li­nale i va aca­bar tri­om­fant als pre­mis Gaudí. Després d’una incursió a la ficció, Staff only, que s’estre­narà al setem­bre als cine­mes, està a punt d’enlles­tir el rodatge d’una altra pel·lícula que explora la fron­tera entre docu­ment i ficció, Sis dies cor­rents. “Explica la història de tres lam­pis­tes al llarg d’una set­mana –diu a El Punt Avui–. El Valero i el Pep han tre­ba­llat tota la vida junts en una petita empresa fami­liar. El Pep és gran i s’ha de jubi­lar, i aga­fen el Moha­med, que estarà una set­mana de prova. Durant aquest temps veu­ran si el Moha i el Valero s’ente­nen junts, si poden superar els pre­ju­di­cis que tenen l’un res­pecte a l’altre.”

Aquest argu­ment apa­rent­ment sen­zill resulta molt com­plex de rodar, en for­mat de docu­men­tal, i plan­teja temes de gran pro­fun­di­tat. “Cada dia es tro­ben un con­flicte amb un cli­ent –explica Neus Ballús–, veiem què passa en aquest micro­cos­mos on entren durant una jor­nada. És un con­text molt fugaç i apa­rent­ment molt super­fi­cial, de quan un tre­ba­lla­dor entra a casa teva.” Però en aques­tes rela­ci­ons tan cur­tes “tots acti­vem els pre­ju­di­cis que tenim, per saber com actuar sense tenir conei­xe­ment en pro­fun­di­tat d’algú”, i la pel·lícula per­met “veure com la gent és més com­plexa del que pen­sem en un prin­cipi”.

Neus Ballús explora temes com ara els pre­ju­di­cis, la hipo­cre­sia i el que és política­ment cor­recte: “A la majo­ria de pro­fes­si­ons tenim un nivell molt alt de cor­recció política que em fa molta ràbia. No diem les coses pel seu nom, fem veure que som molt tole­rants, però els pre­ju­di­cis seguei­xen exis­tint. A les obres et diuen moro, negro o gordo, i això no vol dir que tin­guin més pre­ju­di­cis que nosal­tres, diuen les coses pel seu nom. Està bé superar això, i millor si es fa a través de l’humor.”

Neus Ballús coneix de prop el món dels lam­pis­tes: la pare­lla de la seva mare s’hi ha dedi­cat sem­pre. Que els tres lam­pis­tes i els cli­ents es com­por­tin amb natu­ra­li­tat davant la càmera ha reque­rit molt tre­ball previ. “No dius el que pen­ses –comenta Neus Ballús–, no fas el que vols, i en rea­li­tat el que els demano és que es pren­guin lli­ber­tats en tot. Això vol dir treure mol­tes capes del que supo­sa­da­ment està bé que facis.” Per això han fet ses­si­ons set­ma­nals d’impro­vi­sació durant més de dos anys amb un coach i també han tre­ba­llat amb el clown Jango Edwards. Els cli­ents han estat selec­ci­o­nats prèvia­ment i han pas­sat per aquest procés, en ses­si­ons per sepa­rat, de manera que, en tro­bar-se davant la càmera, no es conei­xien. El guió s’ha adap­tat als per­so­nat­ges, i no a l’inrevés: “Rea­dapto el guió a la gent que he tro­bat, l’he escrit a par­tir de com ells són –diu la direc­tora i guio­nista–. Hi incor­poro temes interes­sants que han sor­tit i trec coses que no van gaire amb la seva natu­ra­lesa... He escrit la pel·lícula per a ells, en funció de la seva per­so­na­li­tat.” Ens en posa un exem­ple: “Els lam­pis­tes van a una obra i es parla de la relació entre els lam­pis­tes i els pale­tes, que es tenen una mena d’odi històric. El Pep, que es jubila, real­ment té una obsessió amb com ho fan de mala­ment els pale­tes d’avui en dia. Nor­mal­ment és una per­sona molt tran­quil·la i rao­na­ble, però quan li par­les d’això se li ence­nen els ulls i es torna com boig.” En tro­bar aquesta faceta, van deci­dir situar una història en aquest con­flicte. “Quan ho vam rodar, el Pep em va dir: «Neus, és el paper de la meva vida!»Tot­hom em diu que les coses de la pel·lícula els passa mol­tes vega­des, està docu­men­tat.”

Ver­da­guer, pro­fes­sor

David Ver­da­guer viu un moment cine­ma­togràfic dolç, amb l’èxit comer­cial de la comèdia Lo dejo cuando qui­era i l’estrena recent d’Els dies que vin­dran, la gran gua­nya­dora de Màlaga. Aquests dies roda a Arenys de Munt i Bar­ce­lona Uno para todos, diri­gida per David Ilun­dain (B de Bárce­nas), on inter­preta un pro­fes­sor interí que ha de rein­te­grar a l’aula un nen després d’una absència mèdica mal­grat que cap com­pany vol que torni. L’actor creu que “ser pro­fes­sor és molt difícil, és com ser un actor de tea­tre que s’enfronta a un públic que no vol escol­tar-lo”. Per això envia el seu aplau­di­ment “més sin­cer” a totes les per­so­nes que es dedi­quen a la docència, una “pro­fessió clau en l’avanç de la soci­e­tat”. En decla­ra­ci­ons reco­lli­des per Efe, Ver­da­guer diu que “Aleix repre­senta la importància dels docents, que poden arri­bar a mar­car la vida dels nens d’una manera increïble”. Pel que fa al tre­ball amb nens, Ver­da­guer comenta que “t’obli­guen a aban­do­nar l’ego i et recor­den que al final la inter­pre­tació és un joc, és men­tir tan bé com puguis i inten­tar que no t’enxam­pin”.  

El direc­tor del film, David Ilun­dain, va expli­car a Efe que aquesta és una història basada en fets reals, encara que està escrita amb “cer­tes lli­ber­tats”. Està ambi­en­tada a Casp (Aragó), mal­grat que part de la pel·lícula, com els inte­ri­ors de l’escola, es gra­ven a Cata­lu­nya. Totes aques­tes pel·lícules comp­ten amb la par­ti­ci­pació de TV3, que també col·labora amb el pro­jecte Las niñas, opera prima de Pilar Palo­mero, que es roda als mesos de juliol i agost a Sara­gossa i Lleida. Andrea Fan­dos inter­preta l’ado­les­cent pro­ta­go­nista i Nata­lia de Molina és la seva mare. Explica la història de mol­tes de les dones d’avui en dia, con­di­ci­o­nada per l’edu­cació que van rebre a prin­ci­pis dels anys noranta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia