La rauxa de Bacus

Bacus és el déu del vi, del tea­tre i de la fecun­di­tat. Equi­va­lent al grec Dionís, recull també tra­di­ci­ons molt anti­gues i aglu­tina altres divi­ni­tats, com ara l’itàlic Liber Pater. Capaç d’enco­ma­nar el furor, la passió i el fre­nesí, repre­senta els aspec­tes més irra­ci­o­nals de l’ésser humà per con­tra­po­sició al sen­tit de l’ordre i de la mesura encar­nat per Apol·lo.

El Museu d’Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya a Empúries acull, fins al 15 de setem­bre, una expo­sició dedi­cada a la seva figura així com al mite d’una divi­ni­tat que ha ins­pi­rat nom­bro­sos artis­tes al llarg de la història i, d’ençà del Renai­xe­ment, a noms de la cate­go­ria de Cara­vag­gio, Ticià, Rem­brandt i Rubens, entre molts d’altres.

L’expo­sició, comis­sa­ri­ada i produïda pel Museu de Bada­lona, inclou una cin­quan­tena d’objec­tes pro­ce­dents de museus cata­lans, algu­nes de qua­li­tat excep­ci­o­nal. Al MACEmpúries es pre­senta dis­tribuïda en diver­sos àmbits i des­co­breix al públic els orígens del déu –l’últim a ingres­sar a l’Olimp–, les seves ges­tes i lle­gen­des i la com­po­sició del seu seguici, for­mat per un grup hete­ro­geni de per­so­nat­ges. Bacus es mos­tra de mol­tes mane­res, però sem­pre es troba asso­ciat al món del vi (fulles de parra, entre ceps, bevent d’una gerra...).

D’altra banda, també s’explica el seu paper en l’ori­gen del tea­tre, ja que es con­si­dera que els dos gèneres prin­ci­pals del tea­tre –la tragèdia i la comèdia– van néixer entre els segles VI i V aC a Ate­nes com a acte de culte al déu. També es des­ta­quen els ele­ments que el sim­bo­lit­zen i el seu mar­cat caràcter de divi­ni­tat domèstica, sobre­tot durant el període romà.

La mos­tra també subrat­lla la relació entre Bacus i la ciu­tat romana de Bae­tulo que, a més de dis­po­sar d’un tea­tre, tenia la prin­ci­pal font de riquesa en el con­reu de la vinya i la pro­ducció i comer­ci­a­lit­zació del vi.

Inclou peces del Museu de Bada­lona, algu­nes de qua­li­tat excep­ci­o­nal, i al vol­tant de sei­xanta objec­tes de gran bellesa pro­ce­dents de dotze museus cata­lans, entre què les seus del mateix museu d’Empúries. A més de les de Bada­lona, també s’exhi­bei­xen peces, algu­nes de “qua­li­tat excep­ci­o­nal” i d’una “gran bellesa”, pro­ce­dents de dotze museus cata­lans, com ara les seus del MAC d’Empúries, Girona i Bar­ce­lona, el Museu Arqueològic de Tar­ra­gona, l’Ins­ti­tut Muni­ci­pal Reus Cul­tura, el Museu de Mataró, el Museu Fre­de­ric Marès-Ins­ti­tut de Cul­tura de Bar­ce­lona i el Museu Arqueològic Comar­cal de Banyo­les. Aquest ampli recull de peces tes­ti­mo­nia l’arre­la­ment d’aquesta divi­ni­tat en la soci­e­tat de l’època romana i per­met des­co­brir totes les màsca­res d’aquest déu polièdric i com­plex.

Coin­ci­dint amb l’expo­sició i per com­ple­men­tar-la, s’ha publi­cat un catàleg que recull i amplia el con­tin­gut de la mos­tra i aporta imat­ges i expli­ca­ci­ons sobre els objec­tes que la for­men.