Arts escèniques

Dones transversals

Carlota Subirós recull a ‘Grrrls!!!’, al Temporada Alta, manifestos de dones des del 1930 fins al 2010 amb els quals il·lustra la potència d’un discurs que creix

Woolf reclamava per a la dona una cambra pròpia; avui, es volen compartir patis comunitaris
Guerrilla Girls, el 1985, denunciava que la dona era als museus com a model, i no com a artista

La dra­ma­turga i direc­tora Car­lota Subirós se sent una dona molt feliç que, als 45 anys, “ja donava per des­comp­tat” el femi­nisme. Va pren­dre consciència de la dimensió d’aquest movi­ment arran de l’encàrrec de tres anys d’una lec­tura al CCCB per com­ple­tar un curs de Femi­ni­mes / acti­vis­mes de l’Ins­ti­tut d’Huma­ni­tats de Bar­ce­lona. Aque­lla lec­tura única ha cres­cut ampli­ant la mirada de les dones en l’època i la dimensió. Ara comprèn des del dis­curs de Clara Cam­po­a­mor a les Corts de la Segona República, en què va acon­se­guir el dret de vot de les dones (un 1 d’octu­bre, pre­ci­sa­ment, se sorprèn Subirós), fins al text “eco­fe­mi­nista” del pro­nun­ci­a­ment en la Con­ferència dels Pobles sobre el canvi climàtic, del 2010. Grrrls!!! es podrà veure demà a La Pla­neta i el 26 de novem­bre en una sessió única al CCCB que es vin­cula a l’expo­sició Femi­nis­mes, l’avant­guarda femi­nista dels anys 70, que estarà oberta fins a l’1 de desem­bre.

El direc­tor del Tem­po­rada Alta, Sal­va­dor Sunyer, és refrac­tari, d’entrada, a repre­sen­ta­ci­ons de mani­fes­tos en què aca­ben assis­tint-hi “els con­vençuts” per la causa. Però admet que és neces­sari “saber d’on venim per saber on hem d’anar”. I està con­vençut que Car­lota Subirós, que sem­pre està assa­jant fórmu­les noves, fugirà dels tòpics i sabrà donar una dimensió artística i de con­tin­gut rei­vin­di­ca­tiu.

La difi­cul­tat de la direc­tora (que ha tre­ba­llat con­jun­ta­ment amb Susana Arias i Cris­tina González Del­gado en la docu­men­tació) en la cons­trucció d’un collage de rèpli­ques ha estat renun­ciar a molts tex­tos i dei­xar-ne només frag­ments de quinze dis­cur­sos, prou sig­ni­fi­ca­tius. Ha fugit de la volun­tat enci­clopèdia i s’ense­nyarà (pro­jec­tat al fons d’escena) qui i quan va pro­nun­ciar aque­lles parau­les –que poden sonar molt actu­als i haver estat dites dècades enrere–, que res­po­nen totes a una neces­si­tat: defi­nir què és una dona i la neces­si­tat de donar-li veu.

La veu del femi­nisme s’ha anat trans­ver­sa­lit­zant. Si al prin­cipi eren opi­ni­ons molt intel·lec­tu­a­lit­za­des de dones de família benes­tant, de mica en mica s’ha anat diver­si­fi­cant. I Subirós posa d’exem­ple que de “la cam­bra pròpia” que recla­mava Vir­gi­nia Woolf per a les dones en el seu assaig (“més tard plan­te­ja­ria quins mobles hi havia d’haver, a qui s’hi pot con­vi­dar...”, evo­lu­ci­ona aque­lla idea mare, cele­bra Subirós) es passa al lema que reclama “menys cam­bres pròpies i més patis comu­ni­ta­ris”, que també enllaça amb una altra línia de debat femi­nista per col·lec­ti­vit­zar. “Angela Davies deia al CCCB el 2017 que Europa ja no és blanca, ara es pot con­cloure que el femi­nisme ja no és blanc”, remata Subirós. Dins de la quin­zena de tex­tos hi ha espai per a la inter­se­xu­a­li­tat: El Mani­fi­esto para la insur­rección trans­fe­mi­nista del 2009 que va ela­bo­rar la Red Puta­Bo­llo­Ne­gra­Trans­Fe­mi­nista aborda la qüestió de gènere i refusa el bina­risme sexual. Subirós ha traduït també el mani­fest de la Guer­ri­lla Girls (1985) que adver­tia la poca presència de les dones pin­to­res als museus i la seva contínua apa­rició com a model nua (“ha d’estar des­pu­llada una dona per poder entrar al Metro­po­li­tan Museum), una rei­vin­di­cació que comença a trans­for­mar el dis­curs muse­ogràfic dels grans equi­pa­ments. Aquest mateix tema es va abor­dar la tem­po­rada pas­sada en dues pro­pos­tes com Unheim­lich (Atrium, 2019) o Fem (la llista de Lour­des), a l’Àtic del Tan­ta­ran­tana, 2019.

‘Una lluita cons­tant’

A Una lluita cons­tant (Sala Beckett, 2018) Subirós va començar a expe­ri­men­tar docu­ments que s’ela­bo­ra­ven sobre l’acti­visme. I el femi­nisme va ser un dels fils que hi va aparèixer pun­tu­al­ment. El tea­tre docu­men­tal, admet, està molt vin­cu­lat a un cor­rent de tea­tre polític perquè intenta expo­sar idees pures a escena i con­tra­po­sar-les amb una certa poètica escènica. D’aque­lla obra només es va poder fer un bolo. Pel que fa a Grrrls!!! aspira a mul­ti­pli­car-ne les fun­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia