Olot balla sense CO2
El Festival Sismògraf impulsa propostes contemporànies de dansa per acostar-les al públic i enguany es compromet a compensar la petjada ecològica de l’esdeveniment
De bon començament, el festival estratègic de dansa de Catalunya, a Olot, ha tingut molt en compte l’entorn. És un dels valors afegits del Sismògraf: situen cada coreografia en l’entorn ideal, ja sigui un escenari o la natura. En comptes de convertir-se en un impediment perquè altres municipis programin aquells muntatges, propicia que cada tècnic pensi com pot destacar el seu entorn a partir de la contractació de les coreografies. Aquest any, han decidit fer un pas més en el compromís ecològic. S’han marcat el repte que l’organització del Sismògraf no tingui petjada ecològica: que el CO2 que es generi es pugui compensar amb accions a la natura. Aquest any, el Sismògraf (del 23 al 26 d’abril) serà capicua, perquè arrenca amb la diada de Sant Jordi (eminentment local, tot i que també hi inclouran actuacions per “ballar llibres” entre les parades al passeig o en les visites a les biblioteques) i es tanca amb la festa al parc, que es comparteix en família des de fa anys. “És la festa de la dansa”, definia fa uns dies la directora del Sismògraf, Tena Busquets.
Per seguir en contacte amb la natura, també destaca la instal·lació performativa d’Antes Collado, que es tanca dins d’un macroterrari (en una proposta que pot recordar la d’Albert Vidal davant del zoo, de fa unes dècades), i la repetició de la ruta en bicicleta (que ja es va fer l’any passat). També trenquen les fronteres entre natura i art l’artista Ívida Cynara (Ívida) i els Recoil Performance Group a Mass-bloom explorations. Giles Viandier, de Promenade d’Artiste, estableix, finalment, un diàleg entre el context i les persones a Street pantone.
Entre els muntatges d’estrena, s’hi podrà veure, per exemple, el work in progress de Les Impuxibles, que preparen un nou espectacle (X-U) que estrenaran als Estats Units, i el muntatge que la companyia Moveo (Echoes) està elaborant per a Fira Tàrrega. I si bé és cert que el Sismògraf tendeix a atreure els creadors més emergents, també se sent amb la necessitat de fer visible el treball de companyies amb més trajectòria. És per això que enguany s’hi estrenarà un muntatge de Mar Gómez (Sempreviva). Des del 1992, la companyia s’ha caracteritzat per introduir l’humor en les seves coreografies narratives de dansa teatre, amb uns personatges sovint caricaturitzats de manera divertida. Per la seva banda, el bailaor revolucionari de flamenc Juan Carlos Lérida proposa un altre apunt coreogràfic de La liturgia de las horas. A Olot, programa Las horas del sacrificio a la plaça de braus, que durarà dotze minuts i serà per a dotze espectadors en cada sessió. Té previst fer-la dotze cops. Com a espectacle ja estrenat i que aspira a tenir una notable gira pels teatres de mitjà format de Catalunya, es recupera Trama, de Roser López Espinosa. I Pasionaria, de La Veronal. Lali Ayguadé hi portarà un duet de carrer (Underneath). Per la seva banda, Brodas Bros. hi presentarà Around the world, un xou que ha voltat arreu i que permet desplegar un ampli mostrari de passos de hip-hop. Més dansa urbana proposen Juan Tirado (La maestra) i Arnau Pérez (Young blood). Pel que fa a novetats, la ballarina de La Veronal Lorena Nogal (Ello) debuta com a coreògrafa, i també ho fa Roser Tutusaus, que, amb Tom Weksle, forma la Companyia Wonderground (Rise).
El pressupost del Sismògraf és només de 300.000 euros. Això es deu al fet que el festival no ha d’assumir bona part de les despeses de personal (perquè és gent que ja treballa dins de la regidoria de Cultura de la ciutat). No és casualitat. La capital de la Garrotxa ofereix altres iniciatives singulars, com un festival de literatura (MOT) i un d’arts visuals (Lluèrnia). Olot és una de les places capitals de la cultura a la demarcació de Girona. El 47% de les contractacions vinculades amb la dansa es couen en el Sismògraf, segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Es calcula que unes 20.000 persones segueixen aquest cartell, que amplia, i molt, el seu vessant més local (també s’amplia en el calendari amb actuacions isolades anomenades “rèpliques”). De fet, el Sismògraf tenia un cartell local fins que va acceptar el repte del Departament de Cultura d’assumir el rol de festival estratègic de la dansa contemporània.
Pel que fa a companyies internacionals, el Sismògraf convida la companyia que el 2018 va ser la sorpresa de Tàrrega: Adhok. Només hi presenten un dels seus treballs, Immortels- Le nid, en una peça de carrer que va de la interacció al matís més destil·lat de moviment en una coreografia amb un fil narratiu lluminós. Per la seva banda, Reckless Sleepers, la companyia de Nottingham fundada el 1989, hi portarà A string section, una de les seves peces més significatives, comentades i internacionalitzades. I Stopgap Dance Company mostrarà la seva dansa inclusiva a Frock.
Prop de 200 programadors s’apuntaran a aquesta nova edició del festival, que està dotat de molts atractius creatius. Divendres, hi haurà l’oportunitat de conèixer les propostes del programa europeu transfronterer Pyrenart i, posteriorment, també els projectes que s’estan cuinant amb vista a la temporada vinent. Ho organitzaran els Stalkers (joves que fa un any que estan aprenent el funcionament dels festivals per dedicar-s’hi professionalment).
