Atrevir-se a equivocar-se

La situ­ació insòlita de les dar­re­res sis set­ma­nes (i les que que­den per arri­bar a una apa­rent nor­ma­li­tat) en què les arts en viu s’han vist obli­ga­des a tan­car-se està des­per­tant ini­ci­a­ti­ves que con­so­len el públic en aquest con­fi­na­ment i que donen aire als pul­mons d’un sec­tor pre­ca­rit­zat per viure en el dia a dia, que ara s’ha demos­trat suïcida. El Sismògraf (que avui hau­ria de cloure’s amb la mati­nal de peces breus al parc) és un de tants dam­ni­fi­cats. No s’han acon­ten­tat que­dant-se sota la closca a espe­rar que calmi el tem­po­ral. Han entès que el cata­clisme els afecta i han deci­dit recons­truir. “L’ener­gia no es crea ni es des­tru­eix, només es tra(n)sforma”, diuen en to de man­tra. En aquesta incer­tesa, cal inven­tar amb urgència, equi­vo­car-se i tor­nar-hi. La cul­tura soci­a­litza i empa­titza en els moments més crítics. Cal com­par­tir paraigües. I recla­mar l’atenció a la ciu­ta­da­nia i a l’admi­nis­tració.