Arts escèniques

Un milió als ateneus

Els ateneus, que van acollir un milió d’espectadors l’any passat, reactiven les activitats, amb l’ombra de la Covid-19 i amatents a les demandes més dispars

A Esparreguera i Olesa depenen dels ingressos de ‘La Passió’, que s’ha anul·lat per la Covid-19
A través de la Xarxa de Teatres Amateurs, 31 equipaments pacten gires i produccions

Els ate­neus són tan diver­sos com vari­ada és la geo­gra­fia cata­lana. La Fede­ració d’Ate­neus de Cata­lu­nya en con­grega uns 180 (uns 86.000 asso­ci­ats), apro­xi­ma­da­ment la mei­tat dels que hi ha escam­pats pel país, afirma el seu pre­si­dent, Pep More­lla. La fede­ració cal­cula que, l’any pas­sat van fer ús dels ate­neus un milió de per­so­nes, sigui can­tant en un con­cert, prac­ti­cant la pin­tura o assis­tint a un espec­ta­cle pro­fes­si­o­nal. Varia també la neces­si­tat de moder­nit­zar-se: cadascú s’ha adap­tat als interes­sos del seu veïnat. Però tots, sense excepció, afron­ten ara el repte de recu­pe­rar l’acti­vi­tat després del con­fi­na­ment.

More­lla, que és pre­si­dent de la fede­ració des del març del 2019, recorda com l’ordre de tan­car el 12 de març pas­sat els va aga­far total­ment des­pre­vin­guts. Durant aquests mesos, les enti­tats han mirat d’anar man­te­nint les ses­si­ons de tea­tre, de ioga, o de dansa mit­jançant les vide­o­con­ferències i també d’anar recu­pe­rant balla­des i espec­ta­cles i can­ta­des a través dels webs de cada enti­tat. Ha estat una opor­tu­ni­tat per revi­ta­lit­zar l’arxiu. I aques­tes enti­tats, mol­tes filles del movi­ment impul­sat per Josep Anselm Clavé de gene­rar acti­vi­tat cul­tu­ral en les seus dels obrers, en tenen molta. More­lla admet que aques­tes mesu­res, quasi impro­vi­sa­des, “han estat un pedaç tem­po­ral” però que ha ser­vit per man­te­nir el con­tacte social entre tots els asso­ci­ats. La sor­presa de la Covid ha con­vi­dat que tots i cada un dels ate­neus refor­muli els seus pro­ce­di­ments i acti­vi­tats, la desac­ce­le­ració forçosa “ens ha permès refle­xi­o­nar”. More­lla, això sí, és molt crític que hi hagi juga­dors de fut­bol d’elit que se’ls revisi cons­tant­ment amb pro­ves PCR i puguin moure’s sense morrió, men­tre que tot­hom ha d’aguan­tar una situ­ació molt més incòmoda i d’incer­tesa.

Si la situ­ació social dels ate­neus ha estat escapçada, també peri­lla la ves­sant econòmica. Segons l’informe anual de la fede­ració, la situ­ació pot ser alar­mant en enti­tats històriques. I posa d’exem­ples els ate­neus d’Espar­re­guera i d’Olesa de Mont­ser­rat, que man­te­nen l’enti­tat gràcies al taqui­llatge durant les repre­sen­ta­ci­ons de La Passió, i aquest any han hagut d’anul·lar-les de prin­cipi a fi. Afor­tu­na­da­ment, es van tro­bant algu­nes aju­des públi­ques que pro­vin de cor­re­gir aquesta anul·lació “són un baló d’oxi­gen” amb el qual hau­ran de superar tot aquest any. Molts dels ate­neus aca­ben trans­for­mant-se en hotels d’enti­tats dels muni­ci­pis, Segons el pre­si­dent de l’enti­tat, s’acos­tuma a com­par­tir des­pe­ses de ser­veis i man­te­ni­ment. Capítol a part són els cine­clubs, veri­ta­bles pun­tals de molts ate­neus.

Ja fa anys que alguns ate­neus que dis­po­sen d’esce­nari estan pro­di­gant les residències d’artis­tes en les hores que la sala queda buida. S’intenta com­pen­sar amb llo­guer o, en tot cas, amb una estrena del mun­tatge (del qual poden recu­pe­rar part del taqui­llatge). En rea­li­tat, no és nou perquè grups com Tri­ci­cle (Slas­tic, Exit) ja feien assaigs al Prado de Sit­ges fa anys. Actu­al­ment, s’han pre­sen­tat dotze pro­pos­tes i es resoldrà en breu. Les com­pa­nyies pro­po­sen dates, neces­si­tats tècni­ques mínimes i geo­gra­fia i es miren de con­ci­liar amb els calen­da­ris atapeïts dels dife­rents ate­neus. Cons­ci­ent de la importància de sumar, 31 enti­tats van crear el 2015 la Xarxa de Tea­tres d’Ate­neus de Cata­lu­nya (XTAC). Com­par­tei­xen copro­duc­ci­ons con­sen­su­a­de­sen­tre tots, a més de fer inter­can­vis d’actu­a­ci­ons ama­teurs o plan­te­jar gires a pro­fes­si­o­nals per ajus­tar cai­xets.

Els ate­neus volen fugir de l’estigma de car­rincló i gent gran. I això es resol escol­tant les deman­des i pro­po­sant opor­tu­ni­tats. Tot i així, l’actual pre­si­dent de la fede­ració des­a­prova la mirada des­pec­tiva cap al folk­lore català: “Els balls de bas­tons, les cati­fes de flors, els dia­bles... són expres­si­ons nos­tres molt sin­gu­lars.” No s’explica per què les tit­llen d’expres­si­ons anacròniques, “però quan una mulassa surt a la plaça, tot­hom vibra”. Els ate­neus cami­nen de bra­cet a la demanda dels seus socis i veïns, pro­jec­tant cul­tura i con­vivència.

El Prado de Sitges

“No podem deixar de fer cultura, ho tenim molt clar”

El Prado de Sitges (fundat el 1877) és una institució a la ciutat. Poden celebrar ser la seu on es va fundar el Festival de Cinema de Catalunya i on El Tricicle assajava. També que Jordi Milan o Mercè Comes, entre d’altres, es coneguessin a El Gall Groc per fundar La Cubana. Compten amb un miler de socis i 20 seccions diferents. Demà Sitges passa a fase 2 i el restaurant ja podrà tenir clients a l’interior. El cinema s’obrirà al juliol. Les classes aquests mesos s’han fet en línia i gratuïtes per als que ja hi estaven apuntats. A la presidenta Carme Artigas li preocupa garantir la desinfecció en un espai amb molt moviment –150 activitats obertes al públic, l’any passat– i per això confia poder mantenir el Festival Dona al setembre i el de cinema, que serà a l’octubre. Ara té clar que, malgrat tot, “no podem deixar de fer cultura, això ho tenim molt clar”. Mentre estan aturats, han aprofitat per fer reformes.

Comú de la Pobla de Segur

“El Comú de Particulars es deu al poble”

El Comú de Particulars de la Pobla de Segur és l’ateneu més antic de Catalunya. Hi ha documentació que el cita el 1822, però es devia fundar alguns anys abans. Fins fa molt poc, les seves sales les feia servir l’Ajuntament, “hi ha una vinculació total”. Joaquim Valls, vicepresident de l’entitat, està molt orgullós del cicle d’història i patrimoni que ja van començar el curs passat. D’un poble de menys de 3.000 habitants congreguen unes 70 persones per a aquestes sessions mensuals. Ara ho han hagut d’aturar per la Covid-19; també una exposició inèdita d’Enric Porta Mestre (1898-1993). L’edifici, dissenyat per l’arquitecte racionalista del Gatcpac Enric Vilanova disposa de dues sales d’exposicions i un auditori. L’entitat té uns 500 socis. Si algun vol fer ús de les sales, se’ls cedeix; en tot cas se’ls demana pagar el servei de neteja. Històricament, el Comú organitza la romeria de Sant Miquel, Com que no s’ha pogut celebrar s’han cedit tots els diners previstos per a l’activitat a les necessitats socials dels veïns: “El Comú es deu al poble”, diu, granític, Valls.

Lluïsos d’Horta

Un equipament cultural i ecològic del barri

Els Lluïsos d’Horta es van fundar el 1866. L’any passat va fer uns 120 activitats (sense comptar tallers i cursos d’entre setmana). D’entre la pila de seccions (teatre, fotografia esbart, sobta la de tennis taula). Núria Font és l’actual presidenta i hi està vinculada des dels 16 anys. És una entitat de barri amb la complicitat de l’Ajuntament de Barcelona. Per exemple, va ser una de les primeres sales escollides pel cicle Barcelona Districte Cultural (que potencia l’activitat cultural als centres cívics de tots els districtes). També tenen un hort urbà amb acord municipal. Amb la federació, és una de les impulsors de l’XTAC i dels espectacles de cultura popular. Arran del confinament, es plantegen anar obrint amb petits grups i en sales grans, on és més fàcil garantir la neteja. Pel que fa al teatre obrirà amb un 30% d’aforament. Per garantir que no hi ha infecció, no s’obrirà l’espai en 4 dies “perquè es mori sol el bitxo” cas que hi hagués entrat de fora.

Casino de Sant Andreu

A l’expectativa de continuar tancats fins al setembre

El Casino de Sant Andreu de la Barca data, com a mínim, del 1879. L’any passat es van fer unes 30 activitats entre les pròpies i les que van cedir per a altres entitats. Fan classes de dansa (sevillanes, saló, sardanes...) i teatre. Un cop al mes, convocaven una excursió per Catalunya. Fins ara que la Covid-19, els ha esguerrat els viatges. La presidenta Carme Lloverol reconeix que el seu escenari necessita renovar recursos tècnics: tenen l’espai però els falten els focus. Lloverol és membre del Casino de tota la vida. Va entrar a la junta el 1998 i n’és presidenta des del 2007. Com l’Ajuntament que està a l’expectativa que disminueixi la percepció de contagi, no preveuen obrir fins al setembre.

La Glòria de Sentmenat, accessible

La Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca es va fundar fa 125 anys. Pep Morella n’és el secretari en fa només set. L’actual local es va construir amb les mans dels socis. Els darrers 14 anys s’ha tornat a fer una reforma, altra vegada amb el treball dels socis, els dissabtes al matí. Aquest és un bon símptoma de la manera de ser d’un ateneu. Si la cultura va ser un element d’alliberament i descoberta dels obrers, ara, l’empoderament també demostra que es tracta d’un espai obert al municipi.

A Sentmenat, sense comptar amb les classes de tot tipus d’activitats d’entre setmana també es fan de 30 a 40 actes els caps de setmana oberts a tothom. de fet, el seu escenari és el que fa servir l’Ajuntament de Sentmenat per a la seva programació municipal. Gràcies a un conveni, es pot garantir programació professional familiar i per a adults. La Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca ja va començar a obrir algunes dependències del local, amb molta prudència, fa uns dies. Procurant garantir la seguretat sanitària amb desinfecció constant, però sense que ningú els hagi indicat quin és el protocol que correspon.

Si el municipi es manté en fase 2, ja es parla de fer actes aquest juliol per a públic familiar amb aforament reduït (però amb dues sessions). També l’ateneu cedeix l’escenari a les escoles perquè puguin fer una representació de fi de curs. Actuar-hi és tota una descoberta que els forma com a nous espectadors.

Morella argumenta que, ara, la seva entitat fa classes de K-Pop –“abans vaig haver de mirar a internet de què em parlaven!”– i representen, des de fa dos anys, Les Pastoretes perquè “les principals impulsores són actrius”. El paper dels adults passa per oferir-los la nostra experiència i deixar que s’equivoquin, si cal, indica Morella. Ja és història allò que les dones només podien ser beneficiàries perquè el titular era el marit o el pare.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia