Els petits festivals se’n surten apostant pel públic i els músics de proximitat

Sem­blava que aquest havia de ser un estiu sense fes­ti­vals i cicles de con­certs, després de la sus­pensió o l’ajor­na­ment de la majo­ria de les grans cites, des de Pera­lada, Pedral­bes i Cap Roig al Pri­ma­vera Sound i el Sònar. Però es manté activa una irre­duc­ti­ble classe mit­jana, els fes­ti­vals petits i mit­jans, que jus­ta­ment per la seva dimensió s’adap­ten millor a les noves nor­ma­ti­ves sobre capa­ci­tat i distància inter­per­so­nal. A més, molts d’aquests fes­ti­vals sem­pre han tre­ba­llat bàsica­ment amb artis­tes del país i per al públic de pro­xi­mi­tat, una opció que ara sem­bla l’única pos­si­ble, tenint en compte les res­tric­ci­ons que difi­cul­ten les grans gires inter­na­ci­o­nals i la mobi­li­tat en gene­ral. Sense saber-ho, aquests fes­ti­vals s’havien anti­ci­pat a la nova rea­li­tat.

Un bon exem­ple n’és el fes­ti­val Ítaca , Cul­tura i Acció, que nor­mal­ment des­plega la seva acti­vi­tat al Baix Empordà i a l’Alt Empordà com­bi­nant els con­certs més inti­mis­tes amb grans cele­bra­ci­ons mas­si­ves, com la que estava pre­vista un any més al vol­tant de la revet­lla de Sant Joan a la platja de l’Estar­tit. No serà així. Ítaca s’ha refor­mu­lat i aquest cap de set­mana posa en marxa al poble de Corçà la seva edició limi­tada: demà, diven­dres, hi actu­a­ran El Petit de Cal Eril i Fer­ran Palau, i dis­sabte ho faran Els Amics de les Arts, amb una pro­posta acústica inèdita, Els dies més dolços, per subs­ti­tuir les pre­sen­ta­ci­ons que no podran fer aquest estiu del nou disc que han hagut d’ajor­nar. Les entra­des per a aquests dos con­certs ja s’havien exhau­rit –400 espec­ta­dors, cada nit–, quan fa pocs dies el pas a la fase 3 va per­me­tre d’incre­men­tar de 100 entra­des més cada con­cert, fins a arri­bar a les 500. Ahir encara que­da­ven entra­des al web del fes­ti­val. “De fet, podíem ampliar fins a les 800, però no ho farem perquè els dar­rers espec­ta­dors hau­rien de seure a tocar d’una de les por­te­ries del camp de fut­bol i l’esce­nari esta­ria a l’altra por­te­ria. A més, amb 800 per­so­nes no tindríem espai per mun­tar la zona d’aco­llida. Tal com ho tenim dis­se­nyat, hi ha la mei­tat del camp de fut­bol que serà pla­tea i l’altra mei­tat, zona d’aco­llida amb barra, food truck, i tau­les i cadi­res per poder seure i men­jar. També hem mar­cat camins d’entrada i sor­tida. Ha estat una gran fei­nada però estem molt con­tents de poder-ho tirar enda­vant”, diu Car­les Cereijo, res­pon­sa­ble de premsa del fes­ti­val, que con­ti­nuarà i s’aca­barà el cap de set­mana vinent a la Pera amb San­jo­sex i Merit­xell Ned­der­mann, diven­dres, i Andrea Motis, dis­sabte.

A les comar­ques giro­ni­nes, terra amb alta den­si­tat de fes­ti­vals, han adap­tat les seves pro­gra­ma­ci­ons el de la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols –amb Jethro Tull com a única actu­ació inter­na­ci­o­nal de gai­rebé tota la Costa Brava– i el Sons del Món de Roses, amb grans recin­tes als quals podran acce­dir uns 800 espec­ta­dors. I es man­te­nen, en alguns casos amb can­vis de recinte però no de filo­so­fia, l’ Emer­gent a sis pobles del Gironès, El Res­supó de Celrà, Dim-Arts de Cor­nellà del Terri, Tempo sota les Estre­lles i Notes al Parc de Girona, Via­Veu de Sant Julià de Ramis, Musi­cant de Camp­llong, Ves­pres Musi­cals de Vila­fant , Con­certs d’Aro a Santa Cris­tina, el FITM de la Bis­bal d’Empordà i altres exem­ples de cul­tura de base.