Jutgessa que no jutja
Graziella Moreno presenta ‘El salto de la araña’, novel·la negra amb què va guanyar el premi Letras del Mediterráneo de Castelló
Graziella Moreno (Barcelona, 1965) és una jutgessa que des de fa cinc anys publica novel·les. Amb l’última, El salto de la araña (Alrevés), va guanyar el premi Letras del Mediterráneo de Castelló.
L’obra ens presenta la història d’una parella jove. Javier treballa a l’empresa familiar, exterminant plagues d’insectes i rates. L’Alba és una noia desvagada que, treballant d’hostessa de fira, acabarà implicada en un cas de drogues. La pressió d’un càrtel i els fantasmes del passat i el present com a parella malavinguda marquen un ritme narratiu alt.
L’obra incorpora un detall tècnic atractiu: fins molt al final el lector no té clar de qui és el cadàver amb què comença la novel·la. “Volia una primera escena que enganxés, escrita des del punt de vista d’un jove guàrdia civil en el seu primer escenari d’un crim. Un mort, dos sospitosos i un nen, el fill de la parella, res més. La novel·la és una mirada enrere per saber què va passar aquella nit d’agost a Vilafamés. El lector haurà de recórrer el camí al costat d’en Javier”, explica Graziella Moreno.
I així es van descabdellant les pors, les culpes i els remordiments del protagonista, en presó preventiva, i com va ser la seva infància, com va conèixer l’Alba i com la relació es va deteriorar i trencar.
Moreno aprofita el personatge per abocar pensaments relacionats amb el seu dia a dia com a jutgessa. “Javier reflexiona sobre què significa la justícia, si es pot reparar el mal fet, si un jutge o un jurat poden condemnar una persona sense saber què va passar realment; sobre el càstig, sobre la presó…”
Un dels diversos temes de l’obra és la relació d’una parella que passa del cel a l’infern per culpa d’una sèrie d’errors i, sobretot, per falta de comunicació. “Ni l’Alba ni el Javier són conscients de ser immadurs. No estan capacitats per assumir una vida en parella, un fill. Els problemes psicològics que arrossega l’Alba des de la infància l’empenyen a un món fosc que destrossarà la seva relació. I el Javier, incapaç de trencar una relació tòxica, fa un salt al buit.”
Moreno, com en altres títols seus, toca el tema del narcotràfic com a gran i espessa ombra que ofega els protagonistes. “El món de les drogues és sòrdid, brut i fosc. Degrada l’individu, converteix el consumidor en un esclau i el traficant en un ésser inhumà. És com una bomba nuclear, trenca la vida de tots els que se’n veuen afectats directament o indirectament”, comenta l’autora.
Que la professió de Javier sigui exterminador està triat amb intenció. “Quan vaig començar a idear la trama, un dels problemes era quina professió tindria aquest noi. Em va costar una mica trobar-la i em vaig documentar. És un món prou interessant. A partir d’aquí tota la novel·la gira entorn a la seva feina. La visió de les coses que té el Javier, les metàfores, ironies i símils, estan relacionats amb els insectes, amb les plagues.”
Graziella Moreno ha publicat sis novel·les i uns quants relats dispersos en cinc anys. “He escrit tota la vida, la publicació ha arribat amb la maduresa, però. Cada vegada soc més conscient que el temps no existeix com a tal. És una mesura que marca el nostre rellotge biològic. Només podem estar segurs del present. A vegades penso que quan hagi escrit tot el que tinc pensat plegaré veles, tot i que no concebo la vida sense escriure”, explica Moreno, que se sent còmoda escrivint amb la pressió de tenir poc temps. Això sí, elabora esquemes de la trama i la psicologia dels personatges abans de començar a redactar, fet que complementa reescrivint i documentant-se tant com calgui. A més, gràcies a la seva feina, té la possibilitat de veure de prop molts fets de novel·la negra. “Sempre dic que a les meves obres no invento res, em limito a fer una fotografia de la realitat. No jutjo, només exposo, dibuixo el quadre que entrego al lector perquè sigui ell qui es formi una opinió.”