Urbà, sí, però diferent

No hi ha res pre­vi­si­ble en el per­fil de Pol Bor­das . Aquest gironí de 19 anys estu­dia arqui­tec­tura i és fill del can­tant líric (baix baríton) Pau Bor­das. El mateix Pol va estu­diar cinc anys gui­tarra clàssica i en va fer dos més de baix elèctric. És evi­dent que aquest no és el currículum habi­tual en un can­tant de rap, trap o músiques urba­nes. Les eti­que­tes tam­poc no li tre­uen la son.

De fet, tam­poc no són gens habi­tu­als en aquest con­text les seves lle­tres, escri­tes en català i força més ela­bo­ra­des que la mit­jana del gènere, lluny també dels seus tòpics temàtics. És això jus­ta­ment el que va valo­rar el jurat per ator­gar-li el premi Cases de la Música en la dar­rera edició del con­curs Sona9. El va rebre en un acte en stre­a­ming, des de La Mirona de Salt, el 18 de novem­bre pas­sat, poc més de mig any més tard que Pol Bor­das iniciés la seva aven­tura com a solista, l’abril pas­sat, després d’haver for­mat part durant un temps del col·lec­tiu Le Ter­rier.

“La música la faig per a mi i la penjo per als altres”, explica Bor­das, que va començar a difon­dre les seves cançons en ple con­fi­na­ment, sense cap plan­te­ja­ment previ i amb un lema que resu­meix la seva acti­tud: “Música per iden­ti­fi­car-s’hi.” “Vull fer sen­tir coses, sense ser massa bar­roc ni massa sim­ple.”

En poc temps ha fet força feina: tretze o catorze temes, produïts en soli­tari o en dife­rents col·labo­ra­ci­ons amb Spxxn P, Sco­oty DK, Lluc, Mas­sa­viu, Lil Geri, etc. En el seu reper­tori crei­xent des­ta­quen cançons com ara ,Casa –així, amb coma–, El ranxo, Poca­ver­go­nya, Unlike­tonto, Walker i, espe­ci­al­ment, Una­cançónor­mal , amb un vide­o­clip rea­lit­zat per Moca Pro­duc­ti­ons , de Figue­res.

Gràcies al premi Cases de la Música, Pol Bor­das par­ti­ci­parà en una incu­ba­dora musi­cal, amb ajuts per pre­pa­rar el seu directe, la rea­lit­zació de pro­jec­tes audi­o­vi­su­als i la gra­vació d’un EP amb mitja dot­zena de temes, pre­vist per a prin­ci­pis d’estiu.