cultura

El riu mític perd el seu poeta

Gerard Vergés, poeta i traductor, autor del cèlebre poemari ‘L'ombra rogenca de la lloba', va morir dimecres, diada de Sant Jordi, als 83 anys

Farmacèutic de professió, no va publicar el seu primer llibre fins als cinquanta anys

Gerard Vergés, l'autor de L'ombra rogenca de la lloba, considerat un dels millors poemaris de la literatura catalana contemporània, va morir dimecres a la nit als 83 anys. Marcava el final trist de la diada de Sant Jordi, la mateixa data en què també van morir Josep Pla, Miguel de Cervantes i William Shakespeare; l'obra d'aquest darrer estretament lligada a la figura de Vergés, ja que ell és l'autor de la traducció al català dels seus sonets, que l'any 1994 va recollir en el volum Tots els sonets de Shakespeare (Columna), premiat amb el Serra d'Or. I en aquest últim i simbòlic Sant Jordi, Vergés també va ser un dels autors amb més vendes a les Terres de l'Ebre, amb el que és el seu últim llibre, El jardí de les delícies (Arola), un regal per als lectors quan ja feia temps que havia decidit abandonar l'engranatge de les lletres impreses.

Va néixer a Tortosa el 1931 i va créixer en la que era una ciutat clerical i molt conservadora. Però va saber trobar escletxes en aquell ambient grisenc, i el 1952 va crear, juntament amb Jesús Massip, la revista literària i cultural Geminis, que va ser la primera de publicar una esquela en català d'ençà del 1939; era l'esquela de Carles Riba, el pare del qual era, també, tortosí.

Va ser farmacèutic, més per tradició familiar que per vocació. I es va posar tard en el món literari: no va publicar el seu primer llibre fins als cinquanta anys, quan va guanyar el premi Carles Riba amb L'ombra rogenca de la lloba, el gran poemari vergesià (“Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà / de gest cansat i irònic, pensatiu / de perfil encunyat a les monedes”). Després van venir altres llibres i altres premis, com el Josep Pla per Tretze biografies imperfectes (1986).

El paisatge de l'Ebre i la seva Tortosa natal han estat molt presents en la seva obra. En el cèlebre poema Parlo d'un riu mític i remorós, inclòs en el llibre Long play per a una ànima trista (1986), escriu: “Tot sovint penso que la meva infància / té una dolça i secreta remor d'aigua / Parlo de la verdor d'un delta immens.”

No va ser ni molt precoç ni molt prolífic. Tot just una dotzena d'obres. Però està considerat un dels noms claus de la literatura catalana. Un poeta en majúscula però també un intel·lectual multifacètic, narrador, assagista i traductor. L'anunci de la seva mort va fer bullir ahir les xarxes socials, i van ser nombrosos els polítics, escriptors i ciutadans que van lamentar públicament la seva pèrdua. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el va recordar com “un dels millors i més sòlids referents per a la literatura catalana pel conjunt de la seva obra i per la fidelitat a la llengua catalana”. Mascarell va destacar la seva vessant “humanista” així com la seva condició “de savi, universal i home bo”: “amb la seva mort, molts poetes joves es queden orfes d'un referent.” A més de ressaltar el seu treball com a traductor de Shakespeare i la tasca com a promotor cultural, el conseller va dir que Vergés “és un home de la seva terra i del seu riu mític i remorós”.

Per la seva banda, el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, el va recordar com “un treballador infatigable i un ebrenc insubornable, a més d'una persona amb un compromís extraordinari amb la nostra cultura”. I l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que va qualificar Vergés com “un home del Renaixement”, va destacar que amb la seva mort “Tortosa, les Terres de l'Ebre i Catalunya perden un dels grans de la literatura”. La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi (1997) i l'Ajuntament de Tortosa li va imposar la Medalla de Plata de la Ciutat (1986) i la Medalla d'Or (2009): “Totes aquestes distincions, més enllà de la seva trajectòria en el món de la literatura, reconeixen la implicació, el compromís i l'estima de Vergés cap a la seva ciutat i cap al seu país, amb la seva llengua i amb la seva cultura”, afegeix el batlle.

“Vull morir dolçament com les acàcies / que arriba abril i ja no rebroten”, escrivia Vergés a L'ombra rogenca de la lloba. I lamentablement l'abril ha arribat. El funeral se celebrarà avui, a les dotze, a la catedral de Tortosa.

El secret més ben guardat

Emigdi Subirats, autor de la biografia de Gerad Vergés, lamentava ahir que el poeta ha passat sovint desapercebut en els canals de promoció de les lletres catalanes: “Com diu un altre escriptor, Xulio Ricardo Trigo, Vergés és el secret més ben guardat de la literatura catalana; és un autèntic número u, un grandíssim intel·lectual i amb una obra poètica i narrativa que és una delícia, però que no ha arribat als grans cercles culturals.” “No ens podem permetre aquests oblits”, afegeix Subirats, que també destaca que Ómnium Cultural de les Terres de l'Ebre ha “intentat” infructuosament que Vergés rebés el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Per la seva banda, el poeta Ramón García Mateos, que és el traductor de Vergés al castellà, destaca el darrer llibre que tot just ha publicat Vergés aquest Sant Jordi, ‘El jardí de les delícies', “un llibre imprescindible i necessari [...]. Versos d'altura en què se'ns mostra el gran Vergés en la total plenitud”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia