Música

La llum en la foscor

El Palau emetrà dissabte, via ‘streaming’, l’estrena de Marc Timón ‘Les trompetes de la mort’, basada en la novel·la d’Irene Solà ‘Canto jo i la muntanya balla’

És una peça simfonicocoral que interpretarà el Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Simfònica del Vallès
Timón: “És un ‘thriller’ de velocitat endimoniada que passa sota la pluja entre bolets i senglars”

A Marc Timón, com­po­si­tor con­vi­dat de la tem­po­rada 2020/21 del Palau de la Música, quan li van encar­re­gar com­pon­dre una obra sobre la novel·la Canto jo i la mun­ta­nya balla, d’Irene Solà, nar­ra­dora con­vi­dada de la tem­po­rada, no havia lle­git encara res de l’escrip­tora, tot i que la tenia a la llista de pen­dents-pre­fe­rents. Ni tam­poc va tenir l’opor­tu­ni­tat d’ins­pi­rar-se refu­gi­ant-se als bos­cos medi­ter­ra­nis des­crits perquè es tro­bava con­fi­nat a Los Ange­les, on sol man­te­nir la residència esta­ble quan no és a Cata­lu­nya.

Tan­ma­teix, més enllà del temor de tot cre­a­dor a com­plir les expec­ta­ti­ves, poc li va fal­tar per ins­pi­rar-se, sigui perquè va con­nec­tar imme­di­a­ta­ment amb l’uni­vers lite­rari de l’escrip­tora, així com pel conei­xe­ment que té del nos­tre hàbitat, la natu­ra­lesa i la fauna, ele­ments amb els quals tant ha con­vis­cut des que era un mar­rec. “La meva con­nexió amb la natura i els ani­mals em ve de lluny, són la meva religió, i el que he fet ve a ser un home­natge a ells”, va decla­rar ahir aquest músic empor­danès de ful­gu­rant car­rera i demos­trada ver­sa­ti­li­tat en la pre­sen­tació de Les trom­pe­tes de la mort, peça sim­fo­ni­co­co­ral i per a cor femení que serà estre­nada dis­sabte pel Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Simfònica del Vallès, sota la batuta de Víctor Pablo Pérez.

Un con­cert, El somni d’una nit d’estiu, emmar­cat dins el cicle Simfònics al Palau, que comp­tarà amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català i l’OSV inter­pre­tant pri­mer l’obra de Felix Men­dels­sohn, en una nova pro­ducció semi­es­ce­ni­fi­cada de l’orques­tra. Un esde­ve­ni­ment musi­cal que, a més, el Palau de la Música Cata­lana emetrà en directe per stre­a­ming i de manera gratuïta a través de www.​pal​audi​gita​l.​cat i els seus canals de Face­book i You­tube, a par­tir de 2/4 de 7 del ves­pre.

El dolor i la mort

Específica­ment, sobre la seva peça, Marc Timón es mos­tra molt il·lusi­o­nat d’estre­nar-la al públic, i més al Palau, on ara, reco­neix, amb la situ­ació que es viu, “és com una heroïcitat”. Admi­ra­dor de la sono­ri­tat del Cor de Noies de l’Orfeó Català, avança que l’obra resul­tant “no és sen­zi­lla”, i amb ella ha vol­gut trans­me­tre l’essència del text d’Irene Solà tot esta­blint “una dialèctica cons­tant entre col·lec­ti­vi­tat i indi­vi­du­a­li­tat” uti­lit­zant diver­sos tipus d’orques­tració i d’estètica segons el moment, des de tècni­ques de la música con­tem­porània fins a pas­sat­ges més cine­ma­togràfics. “El dolor i la mort són dos temes impor­tants en aquest capítol que m’han aju­dat a ins­pi­rar-me i a tro­bar colors orques­trals dife­rents”, res­salta.

Ell mateix sosté: “Hi ha més fos­cor de l’habi­tual en la meva música. El dolor i la rea­li­tat actual hi han influït”, i creu que en deu minuts –resul­tants després de mesos de cre­ació– hi con­densa “un thri­ller de velo­ci­tat endi­mo­ni­ada que passa entre bolets, sen­glars, pluja i una fos­cor que ve a ser la mateixa vida. Fins que al final si hi ha llum és perquè hi ha fos­cor”.

Amb l’autora del lli­bre, Marc Timón comenta que han dia­lo­gat cons­tant­ment, via telemàtica, a l’hora de com­pon­dre la peça musi­cal. “Ho hem mas­te­gat molt. No només de la novel·la. M’he lle­git altres obres seves i m’he imbuït de l’uni­vers poètic que retrata, de la fos­cor que trans­pira o, més ben dit, del pes. Par­lant amb ella és aquesta part la que vaig deci­dir gra­tar.”

Després d’aquesta estrena, el con­cert, que té el suport de la Fun­dació Banc Saba­dell i la col·labo­ració de l’Ins­ti­tut Ramon Llull, ofe­rirà el Somni d’una nit d’estiu, de Felix Men­dels­sohn, en una nova pro­ducció semi­es­ce­ni­fi­cada, que s’estre­narà el dia abans a La Faràndula de Saba­dell, amb direcció tea­tral de Dani Coma i amb la par­ti­ci­pació de les solis­tes Núria Vilà i Marta Valero i la nar­ra­dora Mar Blanch. L’Orques­tra Simfònica del Vallès con­ti­nua la seva aposta per les pro­pos­tes inno­va­do­res, amb for­mats artístics i escènics ori­gi­nals, amb volun­tat d’apro­par nous públics als audi­to­ris i d’explo­rar nous ter­renys que unei­xen diver­ses dis­ci­pli­nes en un mateix esce­nari. Aquesta manera de pre­sen­tar les seves pro­pos­tes artísti­ques forma part del seu ADN genuí, que l’ha dut a ser reco­ne­guda pel públic durant els vint-i-cinc anys de tra­jectòria al Palau amb el seu acom­pa­nya­ment.

Marc Timón, més enllà de l’horitzó

Marc Timón (Castelló d’Empúries, 1980) pertany a la generació dels qui van néixer i créixer en l’època daurada en què George Lucas va forjar la primera trilogia de La guerra de les galàxies (StarWars) i amb ella John Williams una banda sonora que per sempre més ens ha acompanyat. Cinema i música, dues disciplines que van marcar-lo ja des d’aquell moment i que l’han acompanyat en el seu creixement artístic fins a convertir-lo en un compositor inclassificable, per versàtil i heterogeni. Des del 2015 treballa a Los Angeles (Califòrnia, EUA) amb l’objectiu de trobar el seu lloc com a compositor de bandes sonores de pel·lícules. Sis premis Jerry Goldsmith avalen la seva carrera.

Format en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya, les arrels empordaneses el van fer estimar i conrear la música per a cobla, tot arribant a ser tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Ja de ben jove va destacar com a compositor de sardanes, fins a ser considerat un renovador i rejovenidor d’aquesta música. I en aquesta demostrada fusió única d’estils totalment desacomplexada, Marc Timón és capaç de modernitzar la cobla, escriure una obra homenatjant Maurice Ravel basant-se en un tema d’un programa de ràdio, o escriure un poema èpic per a tota la família de l’Orfeó Català que des de l’estrena, fa dues edicions, en el Concert de Sant Esteve, n’ha esdevingut el colofó ideal. Per tots aquests motius i per l’esdevenidor fecund que se li albira, és el compositor convidat aquesta temporada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia